Llegendes

Les Potes del Dimoni de Susterris

Al costat de Talarn hi ha l’estret de Susterris, on antigament hi havia quatre forats coneguts com les potades del diable, potades que eren el resultat de la lluita cos a cos entre el dimoni i sant Antoni (Amades, 1997). Aquestes petjades avui dia es troben sota el pantà de Sant Antoni, poc més amunt de Tremp. Per tant, han desaparegut. Però un escrit de l’any 1880 ens explica com eren:

Potada del Diable de Mieres

"Hi ha una altra Potada del Diable en terme de Mieres, vora el riu. El diable es proposava fer una grossa muralla per contenir l'aigua del riu i inundar el poble de Sant Miquel de Montmajor (sic). El diable treballava de nit i sant Martí de dia li desfeia la feina. A les tres o quatre nits de treballar, el diable, enfurit, abandonà l'empresa i de ràbia deixà marcades les petjades en la pedra. Tenia un peu de gall i l'altre de boc".

D'aquesta manera recollia Joan Amades una llegenda que li havia explicat mossèn J. Casassa. La llegenda, però, se situa a Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany. Ha estat gràcies a les indicacions de J. P. que he pogut localitzar l'indret.

 

Potada del Diable de Sant Miquel e Campmajor Església de Loreto de Briolf

 

Petja dels Tres Dimonis

A Sant Aniol de Finestres hi ha l'anomenada petja dels Tres Dimonis. Es tracta d'una grossa llosa plana amb tres forats rodons, formant un triangle.

"Expliquen que per allà van passar tres diables i van deixar marcat a la roca la petjada del seu unglot. L’avi dels Saiols explicava als néts, a la vora del foc, que el diable es va trobar Nostre Senyor i aquest li féu el senyal de la Creu; el dimoni, impotent, no va poder evitar de caure de genolls i de cap a terra. De la ràbia, va treure tant de foc que deixà foradada la llosa per sempre més. Els masovers dels Saiols diuen que passar de nit per aquest indret feia malastrugança."

 

La petjada del diable del Capsacosta

Segons la llegenda, una noia de prop de Girona havia de casar-se amb un jove que vivia a l’altre costat del Ter, però el dia de la boda el riu anava gras i no podia arribar-hi. En aquestes que se li presentà el dimoni oferint-li fer un pont abans que el gall cantés a mitjanit, això sí, a canvi de l’ànima.

El Bosc de Tosca (la Garrotxa)

“Quan Barcelona era un prat, el bosc de Tosca era ciutat”. Segons la llegenda, antigament en el lloc conegut com a Bosc de Tosca hi havia una ciutat que, ningú no ens ha sabut dir perquè, va desaparèixer. La gent no en sap explicar les causes. Com a molt arriben a insinuar el possible pas d’un volcà.

El pas de Sant Serni

Sant Serni, patró del poble, va passar per Ogern predicant la religió cristiana. Cansat de caminar, es va aturar a reposar al cap d'una roca al lloc dit el Pas de Sant Serni. Diuen que és vora la rasa, a l'altra banda de la Baell i a sota mateix de l'església de Salsa.
Tant sant era l'home i tan feixuc es trobava pel cansament que, en seure a la roca viva, van quedar marcades per sempre les empremtes (dels peus i del cul) de pa positura d'estar assegut”.

La Pedra dels Nou Forats (Viella)

Als afores de Viella, encara avui són ben visibles els resultats d’una baralla entre Sant Miquel i el dimoni.
A la ribera oriental del riu Nère, es troba un roquissar blanquinós amb unes petites coves o forats. Segons la llegenda, un dia sant Miquel va trobar el diable i, engrescats, varen decidir fer una competició a veure qui tenia millor punteria. Es tractava de llençar pedres i aquell qui fes més impactes en un lloc predeterminat s’enduria, com a premi, les ànimes dels aranesos.

Petjada de Sant Marc

Segons va publicar C. A. Torras en la seva guia del Berguedà de 1905, sant Marc va travessar d'una camada des de la serra de la seva ermita (Sant Marc de Brocà) fins a Falgars posant un peu a Santa Cecília. Aquí hi va quedar la marca del seu peu.

Diu Torras: "No fa pas molt temps se mostrava encara una pedra ont hi havia marcada una petjada de mig pam de profunditat, la qual se atribuïa al peu de dit sant"

Petjada de Sant Martí de Vidreres

Joan Amades va recollir una llegenda l'any 1915 de boca de mossèn Planes que diu que “En un cingle del camí ral de Lloret a Vidreres hi ha una altra petjada d'aquest sant. Sant Martí féu juguesca amb el Diable de qui faria un salt més llarg. El Diable, en saltar, caigué al mig de l'estany de Sils i sant Martí anà a caure a l'Esparra. Per fer un salt tan gran hagué de prendre molta embranzida i deixà marcades les petges arran del cingle”.

 

 

 

 

 (continua...)

 

El pla de la Mala Junta

Al Lluçanès també hi ha el pla de la Mala Junta, un camp que es creu que cada any per santa Àgata s’hi posa la boira i on cada estiu hi cau alguna pedregada. La raó d’aquests fets es troba en què un pagès va anar a treballar-lo fins i tot quan un pobre li havia recordat la data que calia celebrar. Déu el va castigar fent obrir el sòl i fent que aquest s’empassés l’home i els animals (la junta) (Mestre; Montañà; Planes, 1998).

La ditada de sant Martí de Gessa

Segons la llegenda, un dia -possiblement al segle XVII- un pastor va veure una cosa que no acabava de reconèixer. A mida que s’hi acostava pogué sentir una veu que li deia: jo sóc sant Martí i vull que vagis al poble i que diguis als teus veïns que pugin fins aquí i que m’hi facin una capella. El pastor, però ningú no el cregué.

Qualques etimologies populars

Els Cingles d’Aiats, sobre Cantonigròs, són per la veu popular els cingles dallats per acció d’un ieisme no massa ben vist per l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, tallats a dalla. Segons la versió popular, uns dalladors molt ferms varen anar a dallar els cingles i d’aquí el nom (Grup, 1983).

El Castell de l’Envestida (Osona)

Unes petjades atribuïdes a sant Miquel, es trobaven al afores del poble de Rupit. L’escenari de la lluita entre el dimoni i el sant són els rodals del cim anomenat Castell de l’Envestida. Segons la tradició, el patró del poble, complint el seu deure, es barallava amb el dimoni. Quan aquest darrer va veure que anava a perdre, es va llençar cingle avall i es va escapar cap al gorg de la Trapa.

El tresor de la tartera del Canigó

Segons una llegenda que recollim de Joan Amades (1997), un parell de lladregots, penedits de llurs malifetes, varen decidir d'anar a fer penitencia a les asprors del Canigó. Però les bones intencions varen durar poc, i ràpidament es varen deixar portar per la temptació de tornar a la mala vida. Com que no tenien diners, decidiren robar al primer que trobessin. I aquest primer va ser sant Martí!

Petjada de la Marededéu de Santa Margarida (2)

 

Amb el guiatge del Xevi Roviró he aconseguit trobar la petjada de la Marededeu de Santa Margarida d'Ardola. Segons sembla, tot i que caldrà verificar-ho, als anys quaranta es feia una processó a la font quan hi havia necessitat d'aigua i s'hi banyava una imatge. Tal com es pot veure a la foto, el dipòsit d'aigua de la font té una forma que recorda lleugerament el d'un peu força més gran del compte. 

 

 

 

 

 

 

Excursió a Ardola

Avui he anat amb el Xevi Roviró a la font de la Petjada de la Marededéu d'Ardola. Hem localitzat la petjada.

Després hem anat a un petit turó al nord de les restes de l'ermita i hi hem localitzat una possible tomba i uns possibles cupuliformes. Queda molta feina per fer abans de dir-ne res en ferm. També hem trobat un petit túnel natural.

 

La facilitat d'inventar llegendes

Avui he estat pensajant per la carena que uneix Sant Julià de Vilatorta i el santuari de Puiglagulla. Bé, pensajava mentre intentava trobar la cova de Sant Miquel i la cova del Gegant.

Les Pyrénées Maudites

Les récits de la série "punition du refus d'hospitalité"

 

Paret Delgada

Diuen que si busquem trobarem i per això els nostres avantpassats podien trobar explicacions als noms dels llocs que no comprenien. El que feien era imaginar una etimologia possible, però aquesta etimologia, que científicament era falsa en molts casos, a nosaltres ens serveix per ajudar-nos a explicar coses del seu món. Hem de pensar que el conjunt d’explicacions factibles de què disposaven aquella gent eren limitades per la seva cultura.

Contingut sindicat