Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

La llegenda de la Maladeta parla d’un tipus de petrificació, el resultat de la qual és el naixement d’una tartera, és a dir, d’una certa forma de paisatge que va aparèixer en el moment que els habitants d’aquell indret varen ser castigats per la justícia divina. Com veiem, hi ha un interès per fer complir la justícia i perquè els resultats d’aquesta siguin visibles i coneguts de tothom.

L’essència ecosimbòlica de la realitat és veu molt clarament en les pedres de santa Fe, les quals us convidem a visitar, anant fins a Organyà (Alt Urgell). 

Els fets geològics difícils d’explicar per a la cultura popular havien de ser explicats d’alguna manera. A més de creure’s el centre del món, la cultura popular també s’havia fet un món a la seva mida o a la de les seves fantasies. Aquest és el cas de la cova del Serpent.

Avui anirem a visitar la Coma Ermada per adonar-nos que la llegenda pot servir per canviar la manera d’interpretar una part del medi natural, igualment com també ho fa el treball directe sobre aquest mateix espai físic. Per donar forma a una muntanya ho podem fer a cops de magalla o fent participar la col·lectivitat d’una mateix discurs llegendari. En el cas de la Coma Ermada, per una banda s’ha aconseguit un resultat i, per l’altra, un altre.

Diuen que si busquem trobarem i per això els nostres avantpassats podien trobar explicacions als noms dels llocs que no comprenien. El que feien era imaginar una etimologia possible, però aquesta etimologia, que científicament era falsa en molts casos, a nosaltres ens serveix per ajudar-nos a explicar coses del seu món. Hem de pensar que el conjunt d’explicacions factibles de què disposaven aquella gent eren limitades per la seva cultura.

Segons la llegenda, quan es passava de nit per l’anomenada Roca de Pena se sentien gemecs i veus que de matinada desapareixien. Com us podeu suposar, la gent del lloc evitava acostar-s’hi en aquelles hores i això serveix per indicar-nos que aquests gemecs que se sentien els donaven algun tipus d’informació.