Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

En un altre lloc s’ha demostrat (Roma, inèdit) que la temàtica dels goigs canvia amb l’arribada del segle XVIII, moment en què la preocupació pels elements atmosfèrics va créixer de manera espectacular i va arribar a adquirir gairebé la mateixa importància quantitativa que els temes relacionats amb la

Un document de 1791 explicava que en algunes tavernes de Vic hi havia taules “(...) de trucos, y en todas ô las mas se permitia el juego de naypes, el comer y beber a los jugadores y a toda especie de personas ociosas [...] horas y dias aunque fuesen jornaleros artesanos, &c.”[1] Aprofitant que el governador de la ciutat era a Ripoll, l’alcalde major va anar a visitar aquestes tavernes i va prohibir que

El 23 de novembre de 1790 al bosc del mas Casanova de Dalt de Sant Hipòlit de Voltregà es produeix una topada entre dos grups. D'una banda un grup de 18 persones que tallen llenya sense permís de l'amo del bosc; de l'altra, l'amo i uns quants mossos que es queixen que fa temps que hi estan fent tallades en contra de les ordenances de monts i que han insultat i atemptat contra l'amo (Pau Senmartí i Gallissans).

 Pel procés judicial que es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic se sap que el que va passar aquell dia només era un dels punts finals d'un procés que feia anys que durava. Però aquella vegada, els fets varen tenir una dimensió nova que va acabar amb quatre persones a la presó, com a mínim del 12 d'abril fins al 5 de juliol.

El 12 d'agost de 1620, el gel va estar a punt suposar un avalot popular. Aquell dia, el mostassaf, Joan Ribot, acudia al Consell de Vic a instància d'aquest i hi exposava

El 27 de novembre de 1806 va aparèixer un pasquí anònim a la porta de la casa de Joan Puig, batlle del terme de Gurb (vegeu foto). El va trobar un colon, Isidre Codina, que li va dur. El dia següent, el batlle va decidir posar el cas en coneixement del corregidor i de la Sala del Crim de manera que s'interrogués a Codina sobre la informació que en pogués tenir.

El masover del mas Puig va declarar que el dia 27, abans que sortís el sol, es va dirigir a casa de Joan Puig per demanar-li un ase que necessitava per treballar. En fer això havia trobat l'escrit al terra, però semblava que anteriorment havia estat fixat en alguna paret o porta. No sabia qui li havia deixat ni va ser capaç de reconèixer la lletra del seu autor o autora. A instància del fiscal de l'audiència del Principat es va continuar amb les investigacions.

L'11 de desembre, un certificat de la sala del Crim establia que aquella nota amenaçava la vida del batlle de Gurb “(...) si dá auxilio á los Arrendatarios del tres, y tercio por ciento de los frutos que no pagan diezmo” i feia intervenir en l'afer al corregidor de Vic.

Aquesta és l'única referència que permet vincular aquest fet a un altre de molt més greu que va tenir lloc dies més tard. El fets varen tenir lloc el 30 de gener de 1807, quan “una partida de personas tisnadas de la cara y disfrazadas [havia] apedreado y apaleado á los Arrendatarios del tres y tercio por ciento”.