Pensajar

La monòtona diversitat del paisatge

L'altre dia, tot pensajant, vaig arribar al punt en què em va semblar que perquè un paisatge ho sigui, ha de ser monòton i alhora divers.

Monòton perquè en un paisatge esperem trobar alguns elements repetits, coneguts: no val a posar-hi segons què.

Divers perquè, encara que es formi amb els mateixos elements, aquests han de donar un sentit nou. Si no, el paisatge desapareix.

Això ho vaig pensar mentre pujava a Roca Salvatge, un lloc que bé es mereix una visita.

Els límits del món i els mapes mentals

El meu fill ha dibuixat espontàniament el pic del Carlit (a la Cerdanya) després d’haver-ne fet l’ascensió. Es veu una muntanya vertical, amb dos cims i una creu a cadascun d’ells, separats per una gran canal central.
Després li he demanat que ampliés el dibuix, i hi ha aparegut un llac, el camí i la tartera.
No hi ha dubte: és el que se’n diu un mapa mental. Cap dubte!
Diuen que es tracta de la visió personal del món que ens rodeja. Fins aquí, d’acord.

Petjant per la vida

Avui hem anat al santuari de Montgrony, al Ripollès. És un lloc preciós, que a més em porta molts records d'anys enrere.

Però també em recorda l'existència de dues petjades atribuïdes al Comte Arnau. Fins i tot n'hi ha fotografies:

Despossessió i paisatge

Avui he tornat al Saní. La meva idea era pujar fins a la carena i baixar cap a l’avenc que vàrem trobar a la Vinya Boja. Però només arribar a la casa he trobat que hi havia un camí nou. De fet, es tracta del camí que havia seguit abans i que ressegueix la vall a mitja alçada.
Amb el temps que ha passat, algú l’ha estassat i, a més a més, s’hi ha fet una mena d’autopista. Feia molta calor, i el recorregut ha estat llarg.

17 d’abril de 2001 - Serra de l'Arca

He pujat des de la Bisbal, pel camí de can Serra de l’Arca. On s’ha de deixar la pista m’he desviat i l’he seguida. No tarda a baixar i creua un rierol. Aquí hi ha un munt de corriols de senglar que arriben per beure una mica d’aigua que queda en un petit clot. Passat un tap de bardisses, la pista continua, però al cap de poc l’he deixada perquè he trobat les restes d’un antic camí d’uns dos metres d’ample. Està escortat per murs de pedra.

La facilitat d'inventar llegendes

Avui he estat pensajant per la carena que uneix Sant Julià de Vilatorta i el santuari de Puiglagulla. Bé, pensajava mentre intentava trobar la cova de Sant Miquel i la cova del Gegant.

Pensajar

Tot passejant, i pensant, he pensat (i passejat) que hi ha una activitat que es podria dir pensejar que consisteix en pensar mentre es passeja.

En el meu cas és una activitat que faig sovint i que moltes vegades em dóna peu a pensar coses que davant de la pantalla o tancat al despatx no se m'ocorrerien.

De manera que el producte d'una pensajada seria un pensejament.

La paraula pensajar o pensajada conté dos mots arrel: passejar i pensar, però també conté un substrat que fa referència al fet de fer un assaig.

Contingut sindicat