Berque

La natura humana

En la natura que concebem els humans res no pot existir en si; al contrari, tot està referit a l'existència humana. Les coses no existeixen si no és en tant que l'ésser humà els dóna sentit per la seva pròpia existència (Berque, 1996). La natura és sempre simultàniament d'ordre ecològic i d'ordre simbòlic: és ecosimbòlica. A través d'aquest procés es projecta a les formes sensibles la mateixa cosa que s'hi creu veure i que ens retorna com si fos natural.

Mediança

"Cap natura no és mai verge, perquè la nostra mirada mai no és buida" (Roger, 1978). Des d’aquest punt de partida, creiem que podem trobar els valors més importants d'una societat en el seu medi ambient i en la seva manera de relacionar-s'hi. Perquè hi ha la tendència a veure com naturals les coses, els valors, més necessaris de tota societat; naturalitzats, objectificats, els valors formarien part alhora de les relacions entre els éssers socials i entre ells i tots els elements "objectius" que els envolten.

Contingut sindicat