Trajecció

Els “dimoniets” de Castellbell (El Bages)

A tocar de la masia de les Comes (Castellbell i el Vilar, el Bages) hi ha una sèrie de grans pedres que s’han desprès del cim de la muntanya per un fenomen d’erosió diferencial. Com en altres casos, un fet que geològicament sembla fàcil de comprendre ha estat produït, segons la llegenda, pel treball d’una sèrie de petits dimonis que es trobaven tancats dins d’una caixa plena de riqueses que pertanyia al propietari d’aquesta casa i que la seva muller va obrir per xafarderia.

Els tarters dels minairons (Alt Urgell)

Els minairons són uns petits éssers que ajuden a fer les feines més pesades de la casa, com ara segar. En caben milers i milers dins d’un canut o canonet d’agulles. Són extraordinàriament obedients i l’únic que us demanaran serà feina i més feina. Però ai de vosaltres si no els sabeu manar res! Us faran la pell!

Les Pyrénées Maudites

Les récits de la série "punition du refus d'hospitalité"

 

La natura humana

En la natura que concebem els humans res no pot existir en si; al contrari, tot està referit a l'existència humana. Les coses no existeixen si no és en tant que l'ésser humà els dóna sentit per la seva pròpia existència (Berque, 1996). La natura és sempre simultàniament d'ordre ecològic i d'ordre simbòlic: és ecosimbòlica. A través d'aquest procés es projecta a les formes sensibles la mateixa cosa que s'hi creu veure i que ens retorna com si fos natural.

Sant Mer a Centenys

Diu la tradició que una bèstia fantàstica tenia aterrida la gent de Banyoles: assecava la vegetació, enverinava les fonts, empestava els camps i, de postres, es menjava els caps de bestiar i els pastors. Per salvar el poble varen decidir que cada dia, per sorts, portarien un infant a la boca del cau del drac, com si fos un tribut de sang. El cas arribà a oïdes de l’emperador Carlemany, que s’hi enfrontà personalment. Però en sortí derrotat.

Quan el paisatge era una moral

Quan el paisatge era una moral
per Augustin Berque
pròleg a
Els Pirineus maleïts
de Francesc Roma i Casanovas

  

Mediança

"Cap natura no és mai verge, perquè la nostra mirada mai no és buida" (Roger, 1978). Des d’aquest punt de partida, creiem que podem trobar els valors més importants d'una societat en el seu medi ambient i en la seva manera de relacionar-s'hi. Perquè hi ha la tendència a veure com naturals les coses, els valors, més necessaris de tota societat; naturalitzats, objectificats, els valors formarien part alhora de les relacions entre els éssers socials i entre ells i tots els elements "objectius" que els envolten.

Sant Cebrià de la Móra

Sant Cebrià de la Móra és el cas més clar de conversió d’un part del medi ambient en un element cultural. L’edifici, de clara construcció romànica, es va construir a partir de la pedra d’esmolar vermella que composa el substrat on s’aixeca l’església. Poc a poc, arrencant carreus al medi, es va anar construint un objecte que deixava de ser un element natural per convertir-se en un element cultural.

Contingut sindicat