La ditada de Sant Marti de Gessa

Segons la llegenda, sant Martí s’hauria aparegut a un pastor i li hauria marcat la mà a la galta i en una pedra al costat del camí. Un text de final del segle XVIII fa referència a l’ermita i a la cova al costat de la qual havia estat construïda, però no hi ha cap referència a la ditada.

La llegenda la podeu trobar aquí

Roca de Sant Jaume

A Sant Feliu de Guíxols hi ha una pedra sobre la qual l'apòstol sant Jaume va deixar gravada l'empremta del seu peu mentre predicava a la gent del lloc. Si la voleu trobar, només heu de seguir l'avinguda de Sant Elm fins a la intersecció per pujar a l'ermita, on haureu de tombar en direcció als carrers de Vistaalegre i de les Penyes. La roca, d'una quinzena de metres d'alçada, es troba a la primera corba desprès de deixar la intersecció, enmig del jardí d'una casa. En el document annex hi ha un petit mapa amb la localització (punt vermell), però el fet d'estar dins d'una propietat privada fa molt complicada la seva visita.

Records de Sant Miquel dels Sants

Avui dia agonitza en un espai que no sap ben bé què vol ser, però no massa dècades enrere havia de ser un mas important de la plana vigatana. Em refereixo a Mas Mitjà, situat a la parròquia de Santa Eugènia de Berga, però a tocar de Vic (aquí). Encara avui dia, al sud-oest de la casa, s'adivina el que havia estat l'oratori dedicat a sant Miquel dels Sants. L'he reconegut per aquesta foto publicada l'any 1925.

Pel que sembla -és una hipòtesi- l'oratori tancava un petit espai, potser d'un metre quadrat, on hi deuria haver un arç. Avui dia, just al davant, mig mort, un altre arç, que no apareix a la foto de 1925, sembla voler-nos recordar altres temps.

Peu de Déu de Bagà

Aprofitant una passejada pel Berguedà, ens vàrem arribar fins a uns dels peus de Déu que hi ha a les rodalies, i li vaig fer aquesta fotografia.

 

 

 

 

.

 

 

 

Goigs sobre sant Esteve del Llop

En una ermita de Darnius, dedicada a sant Esteve del llop, es diu que la petjada que hi ha al costat de la porta correspon a l´emprempta de sant Esteve i que tenia el do de guarir les malalties de les cames. Així es recull en un goigs de l'any 1975 que diuen:

La creu de sant Ramon de Penyafort

A l'extrem nord de la Mar Menuda, al poble de Tossa de Mar, al peu d'un espadat hi ha una marca en la roca amb forma de creu. La llegenda diu que es va produir quan sant Ramon de Penyafort va arribar en aquell lloc per confessar una persona que estava agonitzant. No només això, sinó que també les roques de la platja s'obriren per deixar arribar el Sant a temps. La creu, com es veu en la pintura que reproduïn, la va fer un llamp.

Prohibició d'imatges en forma de peu?

Buscant, buscant, he trobat dues referències que semblen indicar que existia una prohibició eclesiàstica de fer representacions en forma de peus. En sabeu alguna cosa?

La cova dels Sants Màrtirs

 

Al repeu nord-oriental de la serra de Sobremunt es troba un petit oratori que recorda les figures de sant Marcià i sant Llucià, els Sants Màrtirs que havien estat patrons de Vic.

Folklore dels fòsils

Acabo de descobrir una pàgina dedicada al folklore dels fòssils ibèrics.

Val la pena deixar-s'hi caure! 

Accés

 

 

El cavall de Sant Jaume a Zamora

   En algunas localidades zamoranas así como en otros muchos lugares de España, algunas rocas han mostrado, desde antiguo, unas extrañas marcas.

Una creu al Priorat de Meià

L’any 1668 Joan Gaspar Roig i Jalpí parla d'una creu de pedra, situada al costat del camí que anava de Santa Maria a Vilanova de Meià, en el lloc dit els Prats, de la qual explica la següent llegenda:

Es pues el caso, según dize la antigua tradicion universalmente en toda aquella tierra recebida, que muchos años ha, que en aquel puesto mataron á un Sacerdote de la Santa Iglesia Prioral de Meyà, y en castigo de tan horrendo sacrilegio todos los años embiava (sic) el Señor de cielo, y tierra tanta, y tan furioza tempestad de truenos, y granizo, que todos los frutos de toda aquella comarca se malogravan, y perdían; de suerte, que los habitadores de ella estavan reducidos à summa pobreza; y miseria, y como era tanta la que padecian, estavan determinados de dexar aquella tierra, y de hyrse à poblar otra parte”.1

 

Peu de la Verge (Dorres)

Al poble de Dorres, a la Cerdanya, dins del nucli "urbà", hi ha la capellade Mageta. Segons la llegenda, aquesta capella es va construir sobre una creo o estàtua dedicada a sant Marc, que era el protector de les intempèries i els llamps. Un dia, un picapedrer la va trossejar i, a partir d'aquell moment, varen començar les pedregades. Per solucionar-ho, el poble va fer el vot que si s'acabaven farien la capella en honor al sant.

El Paradís de Ripoll

Els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya situen al sud de Sant Bartomeu (Ripoll) un conjunt de cases que porten per nom cases del Paradís.
La recerca duta a terme al mes de setembre de 2007 a l'Arxiu Comarcal del Ripollès va permetre obtenir algunes dades sobre aquest topònim. Aquest petit article pretén donar-les a conèixer.

Oratori de la Petja

Una mica més amunt de Claret, a llevant de la masia de la Petja i arran de cingle, es troba un estilitzat pedró amb una petita furnícula al costat que mira a muntanya. Al seu interior hi ha una rajola, amb una escena al·legòrica a la llegenda dels sants Celdoni i Ermenter (vegeu foto).

La Petja de Sant Salvi

Petja de Sant SalviSituada entre els termes d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, aquesta petja se suposa que tindria relació  amb la figura de sant Salvador d'Horta (1520-1567), nascut no massa lluny d'allà. En l'arxiu annex trobareu un article sobre aquest personatge.

Una petjada sense referenciar...

Algú té idea de què es tracta?

Petjada de pedre
Durant una excursió pel Berguedà, al passar pel costat de Sant Quirze de Pedret em vaig trobar aquesta pedra. Fa dies que m'intriga.

Algú me'n podria donar alguna pista?

La Pedra de la Mà de Déu

Es troba a Porqueres (Pla de l'Estany). En trobareu més informació a http://www.francescroma.net/web/minairons.pdf

Les dades de què en disposem són molt escasses; per tant, agrairem qualsevol comentari.

De la natura medial dels medis

Si alguna cosa ha caracteritzat la història de l'evolució humana, aquesta deu haver estat la presència de la cultura. Com a espècie hem arribat a dominar el món -fins al punt de ser capaços d'alternar-ne el clima- gràcies a la nostra capacitat de simbolitzar. És possible que per arribar en aquest punt calgués una determinada evolució biològica del nostre cervell, però, si més no de moment, això no ens importa massa.

És gràcies a les eines desplegades per la nostra capacitat cultural que hem pogut convertir el planeta en ecumene.

El paradís indicible

Ara fa deu anys d'aquest treball sobre la imatge de Montserrat a l'edat moderna

Contingut sindicat