Pedres sobreres

Quan es vol explotar agrícolament un espai, algunes de les coses que fan nosa són la vegetació i les pedres. La vegetació, des de la invenció del foc, no suposa cap problema important. En canvi, les pedres sempre ha estat més complicat de fer-les desaparèixer.
Si el terreny és pendent, un gran avantatge de les pedres és que es poden fer servir per delimitar feixes, però quan el terreny és més aviat pla es planteja la qüestió de què fer-ne, dels rocs. Una solució ha estat anar-les apilant totes juntes en algun punt concret. D’aquesta manera es troben amuntegaments de pedres que no s’acaba d’entendre exactament què fan enmig d’un bosc. Però una observació detallada del terreny ens permet adonar-nos que segurament aquell terreny, en l’antigor, no havia estat un bosc, sinó que era un camp al voltant del qual s’havien anat dipositant les pedres sobreres. L’abandonament ha fet que el camp desaparegués, mentre que les pedres segueixen estant en el mateix lloc.
Molts dels camins de la nostra zona d’estudi estaven delimitats també per pedres. Aquestes pedres servien per establir els límits de propietat, per tancar certs espais als animals, però, sobretot, servien en molts casos per permetre la producció de sòl laborable. Aquestes pedres repartides enmig dels camps, en una societat en què els sistemes de conreu encara eren en bona part els mateixos que en els temps dels romans, servien per evitar que fessin nosa en els conreus. De fet, dues pedres posades una sobre l’altra, ocupen el mateix sòl productiu que la base d’una de sola, normalment de la més gran. Si l’amuntegament segueix un esquema més o menys piramidal, l’aprofitament del sòl laborable pot ser major. Això va ser molt important, perquè en el nostre espai d’estudi no es troben gruixos considerables de sòl agrícolament aprofitable. Segurament va ser aquest excés de material petri el que va dur a la construcció de tants i tants murs que rodejaven els camps.
Avui dia, aquests murs apareixen fins i tot enmig dels boscos (els incendis de 1994 en varen deixar una gran part al descobert en la zona occidental dels Cingles de Bertí). Cal fer esforços considerables per imaginar-se com podien ser aquells espais sense arbres, contenint només camps i feixes i, de tant en tant, algun bloc massa gros per haver estat mogut. En les vinyes, però no només aquí, al costat d’aquestes grans masses s’havien construït cabanes per als treballadors dels camps (les cabanes de vinya). Moltes vegades, aquestes cabanes varen aprofitar aquestes pedres per fer alguna de les seves parets. Tanmateix, la construcció d’una cabana servia també per apilotar pedres sobreres que d’altra manera entorpien el treball agrari. En aquest sentit, moltes vegades sobta trobar, en el nostre marc d’estudi, petites feixes d’un metre d’ample. De fet, aquestes feixes tampoc no eren altra cosa que una manera de guardar les pedres sobreres.