Els Pallers de pedra d’Aranyó

En el cas dels Pallers de Pedra d’Aranyó, ningú no us negarà que es tracta d’un fenomen d’erosió diferencial; però antropològicament les coses tenen un altre sentit, perquè el fet que semblin dos pallers fa segles que ha fet volar la imaginació.
Segons la llegenda, un dia es presentà un pobre al mas d’en Roca tot demanant acolliment o si més no una mica de palla per fer-se un jaç on passar la nit. La gent de la casa la hi negà i llavors el passavolant marxà del lloc maleint-lo i desitjant que els seus pallers quedessin petrificats per sempre més. La gent de la rodalia encara avui dia explica que els pallers es varen petrificar perquè no el varen voler acollir. Segons diuen, el pobre havia dit "Tan de bo que tota la palla que teniu, demà estigui convertida en pedra", o bé "Jo no dormiré a la palla, però tu sí que dormiràs a les pedres" (Bellmunt, 1987).
Al voltant d’aquests elements centrals, algunes versions han anat afegint-hi alguns elements decoratius: que si a més dels pallers es pot veure petrificat una lloca, els pollets, la mesura i tot un reguitzell d’altres instruments que hi havia a l'era de la casa, que si el passavolant era Jesucrist, que si l'amo resta colgat sota dels pallers com a càstig i que per Sant Joan se senten els seus gemecs lamentant-se del seu egoisme, que si es compten les pedres del munt que hi ha al costat durant tres vegades seguides, al dia següent es canvia de sexe (cosa que vol dir que és impossible que sumin sempre el mateix número) (Bellmunt, 1987)...


 

 

 

 

 

Itinerari

Itinerari: Per arribar-hi, des de Cervera, agafeu la carretera L-303 en direcció a Montcortès de Segarra. Passat el poble, que queda a la nostra dreta, trobareu un carretera que duu al nucli rural de l’Aranyó. Els pallers són just al sud del poble, enmig d’un camp.
Per arribar-hi, continueu per una pista que hi ha al sud del poble i que marxa cap a l’est (com si volgués tornar cap a Cervera) i després va cap al sud. Trobareu un indicador que assenyala on són els pallers. Per acostar-s’hi cal travessar uns camps de conreu. Si estan sembrats, el millor és continuar la pista i intentar rodejar el camp deixant-lo a la nostra dreta, anant a buscar una pista que travessa un petit bosquet. Deixeu el cotxe on us sembli més a prop perquè de fet els pallers destaquen en la plana segarrenca.

Horari: una mitja hora curta.
Dificultat: gens difícil.
Cartografia: Institut Cartogràfic de Catalunya, mapa Segarra. 1: 50.000
Època recomanable: tot l’any, però atenció perquè els pallers són enmig d’un camp de conreu. Convé anar-hi després de Sant Joan o a principis de juliol, quan el blat ja ha estat segat.