El coll de Iera de Maça (El Bisaura)

A través dels topònims i les llegendes es fixen els valors, els fets i les històries sobre el sòl: la realitat és instituïda. El medi ambient esdevé un text, sense deixar de ser un discurs social. Un discurs arrelat en la realitat social i cultural del lloc.

Aquest darrer punt es veu molt clarament en el cas del coll de Iera de Maça: segons la llegenda, qui hi era de més era un senyor feudal excessivament dèspota per acabar amb el qual els veïns del lloc es varen reunir al Camp del Mal Consell, on varen decidir de matar-lo. El procediment va ser clar: el convidarien a una cacera i, enmig de l’enrenou, el matarien. Així ho feren i, quan la justícia volgué aclarir el fet, tothom confessà la veritat: que l’havia matat tot el poble de Besora plegat. D’ençà de llavors, el lloc on el varen matar portaria aquest nom, però avui dia sabem que a la plana de Vic el mot iera correspon a una forma concreta de parlar en què el significat es refereix a una era o indret concret. Tot plegat, és clar, passat per un ieisme ni massa ben vist pel català estàndard.