La Coma Ermada

Avui anirem a visitar la Coma Ermada per adonar-nos que la llegenda pot servir per canviar la manera d’interpretar una part del medi natural, igualment com també ho fa el treball directe sobre aquest mateix espai físic. Per donar forma a una muntanya ho podem fer a cops de magalla o fent participar la col·lectivitat d’una mateix discurs llegendari. En el cas de la Coma Ermada, per una banda s’ha aconseguit un resultat i, per l’altra, un altre.

            Segons la llegenda, els pics de Coma Armada i de Puigllançada reberen el seu nom perquè el Comte Arnau reuní les seves tropes en el primer lloc i lluità contra els seus enemics en el segon. El fet d’armar els seus exèrcits explicaria el nom del lloc, però en aquest cas -un altre cop- veurem que el llatí no era el fort dels pagesos ripollesos i que ells mateixos havien oblidat el sentit que havien donat originàriament al nom d’aquell lloc.

            Per seguir parlant de la coma Ermada, haurem de dir que, segons Joan Coromines, el mot erm  (documentat per primera vegada l’any 1150) deriva d’eremus que en llatí volia dir desert en el sentit de deshabitat més no pas conreat com es veu en una frase en què Ramon Llull oposa els erms als poblats tot dient “per erms e per poblats”. Segons Coromines (DEC) la Coma Ermada, entre Montgrony i la Vall del Rigard, s’hauria d’escriure amb e i no amb a, suggeriment que, com heu vist, hem seguit fins ara. Però el llegendari donava raons als pagesos del lloc per escriure aquest topònim amb a.

            Que la coma fos ermada i no armada té una importància essencial de cara al llegendari que estem estudiant, perquè aquesta petita “confusió” canvia radicalment la percepció que aquells pagesos podien tenir del lloc. I el fet que tota la col·lectivitat participés de la mateixa creença, fins i tot si aquesta -als nostres ulls- ens pot semblar falsa, ajudava a reforçar els sentiments de pertinença a aquest ens col·lectiu. Encara que no sigui “certa”, l’etimologia popular i la llegenda que s’hi associa ajuden a fer comunitat, i de fet és d’això del que es tractava.

            Però, per entendre el que us proposem, us suggerim d’arribar-vos fins una mica més amunt de la coma Ermada, al cim del Pla de Pujalts (2055 m). Des d’allí es veu perfectament la coma sobre la qual haurem de fer un punt i a part i un paisatge que hem qualificat d’un dels millors del país.

            En primer lloc, els pins poden créixer fins poc més dels dos mil metres, i per tant aquest indret té totes les possibilitats d’haver estat deforestat per l’acció humana. Sobre el terreny es percep clarament que en alguns llocs encara es veuen arbres esclarissats que serveixen per fer una bona ombra. Es tracta d’amorriadors,  indrets on les ovelles passaven les hores més càlides del migdia per refugiar-se de la calor. En alguns llocs, els arbres que s’han conservat es vinculen a aquesta finalitat. Al sud de Pla de Pujalts hi ha un Prat Amorriador que ens indica aquesta utilització de l’espai muntanyenc en el vessant de Montgrony. Si des de la collada de Coma Ermada mireu cap al vessant sud, veureu que els pins han desaparegut completament, mentre que a la part nord (l’obaga, a més a més) encara es conserven. Per tant, és clar que ens trobem davant d’un espai natural que ha estat desforestat per a l’explotació ramadera.

            La cultura popular havia perdut la consciència de l’origen d’aquest espai muntanyenc. I va arribar un moment en què li va caldre explicar-se el nom del lloc. Va ser llavors quan es va produir la confusió entre ermada i armada que explica el canvi de sentit en l’explicació llegendària (recordem que, en català oriental, la e i la a àtones sonen ambdues com a vocal neutra). Per entendre això cal que no oblidem la possibilitat, apuntada per Josep Romeu (1993) que el mite del Comte Arnau hagués estat redactat a finals del segle XVI.