Paret Delgada

Diuen que si busquem trobarem i per això els nostres avantpassats podien trobar explicacions als noms dels llocs que no comprenien. El que feien era imaginar una etimologia possible, però aquesta etimologia, que científicament era falsa en molts casos, a nosaltres ens serveix per ajudar-nos a explicar coses del seu món. Hem de pensar que el conjunt d’explicacions factibles de què disposaven aquella gent eren limitades per la seva cultura. Hi havia paraules que podien entendre, idees que els semblaven venerables i certes i de les quals no s’atrevien a dubtar. Tanmateix moltes coses no les podien ni pensar. No és que fossin incultes, sinó que participaven d’una cultura diferent a la de les élites culturals, una cultura que s’ha dit popular i que es creia universal i exclusiva.

Una forma molt clara de com funcionava aquesta trobada d’explicacions a la realitat d’un lloc es veu en el cas del santuari de Paret Delgada. En aquest cas trobem clarament expressada la distinció entre una etimologia sàvia i una etimologia popular. Segons els documents escrits, el topònim del santuari deriva del fet que la Verge va ser trobada entre les parets fines que limitaven les propietats de diferents senyors. El cronista Bernat Desclot, al segle XIII, utilitza el mot delgat (prim) per descriure el rei Jaume I: “havía llonch cos e delgat”) i és aquest mateix adjectiu el que és aplicat al santuari de Paret Delgada, el qual en els documents antics s’esmenta com parietes delicatas. (Montoliu, 1915). Així, per exemple, un document datat l’any 1164 i que cita el volum XXI de la Catalunya romànica (pàgina 252), esmenta el topònim com a Parietas Graciles. Per tant, la línia de filiació etimològica del topònim que ens interessa és molt clara.

En canvi, la llegenda popular afirma que el topònim deriva del nom del pastor que va trobar la imatge de la Verge enmig de l’esquerda d’un roure: aquest home s’hauria dit Peret Delgada (Violant, 1990). En aquest cas, veiem clarament com l’homofonia, és a dir, el fet que el so de la paraula sigui el mateix, permet aquesta identificació entre paret i Peret (diminutiu de Pere).

Davant d’un nom sense sentit per a una cultura i una gent poc versada en el llatí i els exercicis etimològics, l’evidència de la realitat s’imposa per ella mateixa i allò que sona com paret delgada es converteix en un nom propi. Evidentment calen altres coses, altres coses que van des d’una cultura en la qual és possible de pensar en una tradició de verges trobades dins de la qual el fet que una persona, especialment un pastor trobi una imatge de la Mare de Déu dins d’un roure és possible.

            Avui dia sabem que, en general, la forma de les paraules ha donat lloc, en força ocasions a llegendes que pretenen explicar el nom del lloc a partir dels elements més propers a la cultura popular. A continuació us en proposem uns quants exemples que tenen relació amb muntanyes.