La Roca de Pena

Segons la llegenda, quan es passava de nit per l’anomenada Roca de Pena se sentien gemecs i veus que de matinada desapareixien. Com us podeu suposar, la gent del lloc evitava acostar-s’hi en aquelles hores i això serveix per indicar-nos que aquests gemecs que se sentien els donaven algun tipus d’informació. Malauradament, avui dia no sabem exactament què pensaven els nostres avantpassats d’aquests gemecs, però no ens és difícil d’imaginar.

  Una manera d’acostar-nos al que aquests gemecs volien dir als habitants d’Alpens és preguntar-nos pel nom del lloc. La Roca de Pena, ben mirat, no seria altra cosa que un pleonasme perquè segurament en l’antigor pena volgués dir, com encara avui dia, el mateix que penya i, per tant, seria la roca de la penya. Però, per un procediment que ja trobarem en un altre lloc, el canvi de nom que el poble va dur a terme va permetre interpretar aquells gemecs d’una determinada manera. El que originàriament degué de ser una penya passà a ser anomenat una pena i per tant una llegenda que expliqués l’origen d’aquest nou nom havia de ser “trobada”.  En aquest cas, no sembla que s’hagi inventat cap llegenda especial, o en tot cas la desconeixem. Més aviat, al lloc se li va aplicar una cosa molt més estesa: la roca seria una roca de pena perquè, potser dins d’ella, algunes ànimes hi penarien els seus pecats. Aquesta roca podria ser una mena de purgatori sobre la terra, perquè aquests processos d’interpretar certs indrets com un purgatori no són pas estranys. Llàstima, però, que no conservem la llegenda completa (potser és que mai no s’ha acabat de constituir).

 

Una dada més...

Buscant per internet he trobat que:

"La cultura popular ens ha llegat una llegenda sobre Roca de Pena. Es diu que la roca té uns guardians, els Encantats.

A la nit de Sant Joan, amb lluna plena, se’ls pot sentir riure en una banda de la roca i plorar en l’altra. En la mateixa nit, qui aconsegueixi enfilar-se dalt de la roca obtindrà com a recompensa una bossa de plata."

 

Extret de http://rocadepena.wordpress.com/historia/la-roca-de-pena/

Com arribar-hi?

Itinerari: Sortim del poble d’Alpens, al Lluçanès, per la carretera que va a Borredà fins aproximadament el quilòmetre 15,5, on agafem una pista que passa per davant de la masia de Torrats i que està marcada amb les marques blanques i vermelles del GR1. Seguiu-les. Les marques us duran a seguir la pista i, al cap d’uns minuts, trobareu a la dreta del camí una mola característica que s’anomena la Roca de Pena.

 

Horari: 1 hora com a molt.

Dificultat: molt fàcil.

Cartografia:

- Institut Cartogràfic de Catalunya i Rando Editions, mapa Puigmal- Costabona. 1: 50.000.

- Mapa que acompanya el llibre de Ramon Vinyeta: Alpens. Lluçanès nord.

Epoca recomanable: si no us espanta el fred ni la calor, tot l’any.

Precaucions: atenció a la processionària per a les persones al·lèrgiques.

Atenció, el mapa de l’ICC situa la Roca en un lloc incorrecte.