Els Flautats de Montserrat

Les agulles conegudes com Flautats Encantats deriven el seu nom del fet que hi ha la creença que, en dies de fort vent, emeten un so característic que es podria comparar al d’un orgue. De fet, la situació de les agulles les fa propenses a ser batudes pel vent i, per tant, a produir algun tipus de soroll. D’altra banda, la forma arrenglerada d’aquestes agulles recorda clarament els tubs d’un d’aquests instruments de vent.

Però la tradició popular els ha donat també un altre nom, el de La Processó dels Monjos. Segons la llegenda, aquest seguit de monòlits s’haurien originat després que una sèrie de monjos fossin castigats perquè uns quants d’ells volien enterrar en terra sagrada un dels seus companys que havia tingut una vida moralment dubtosa. Segons la llegenda, es tractava d’un ermità una mica incrèdul i no massa bo. En morir, alguns monjos opinaren que, si hagués estat tan dolent com la major part dels seus companys pensaven, el diable ja se l’hauria endut en el moment de morir. Però la morfologia del lloc, donà la raó a la majoria i, quan aquesta minoria de monjos varen intentar de fer un ofici en honor del mort, varen quedar petrificats tal com avui dia els veiem (Amics, 1971). La forma arrenglerada de la Processó és explicada per la llegenda dient que anaven en processó a sepultar l’ermità mort.