Costum ripollesa

Seguint la receca sobre el tema dels peus, transcrit, i mantinc el títol original, un costum de Ripoll, ja perdut que va recollir Ramon Bonet en el seu llibre Vida i culte de Sant Eudald (publicat a Ripoll l'any 1984).

"Antany, per a calçar les criatures, era molt freqüent portar-les, sense dir res a ningú, a l'església de Sant Eudald, de Ripoll, i allà se les hi canviava el vestit i se les calçava, fent-les-hi donar els pimers passos davant l'imatge del Sant, tot dient: "Gloriós Sant Eudald, feu que dongui els passos bé i no en dongui cap de mal" i, al mateix temps se li demanava que no fossin garrells ni camatorts.

Aquesta bonica costum caigué un bon xic en desús per allà els anys 1910-1915, però encara hi havien en aquestes dates moltes famílies que la seguien" (Pàgina 169).

 

Bonet reprodueix aquest costum d'una nota folklòrica signada amb les sigles R. i M. que apareix a la pàgina 7 del número 110, del 9 de maig de 1916, de La Veu Comarcal (disponible aquí, tot i que us caldrà registrar-vos al web de l'Arxiu Comarcal del Ripollès).

Aquest costum, possiblement, tingui alguna cosa a veure amb els rituals exposats per Galderic en un article recent.

Costum ripollesa

No sé ben bé si és el mateix que el peu de Rocaprevere. En aquest cas és més un desig d'una vida virtuosa i l'altre més un problema de mal de peus. Malgrat tot, com sempre, l'Església és transversal i hi pot fer incabir tot, tant l'aspecte espiritual com el físic. M'ha agradat molt aquest costum i la pregària que l'acompanya. Galderich