La Pedra de Sant Gabriel a Veciana (segle XVIII)

Segons un document que podria haver estat escrit al 1772 per Pere Pasqual Cabanach, franciscà i ecònom de Veciana, un pastor estava desahogant sa corrent naturalesa sobre una pedra sota la qual hi havia un rètol que deia “Sant Gabriel”. En fer això, es va quedar lligat de peus i mans a la roca i només se’n desféu gràcies a l’ajut del sant. En vista del prodigi, els habitants de Veciana hi anaren en processó i decidiren dur la pedra a l’església parroquial, fet que no fou possible malgrat intentar-ho dues vegades, perquè cada cop es desencadenaven fortes tempestes de llamps i trons. El bisbe de Vic va donar permís per edificar-hi una ermita, erigida amb la col·laboració de tot el poble,[1] en el procés d’erecció de la qual es manifestà per dues vegades la intervenció del sant en proveir l’aigua necessària per a aquesta acció.[2]

Aquest document explica que finalment la pedra es va utilitzar com a ara i, pel que ens interessa, apunta que

 

“(...) en la qual Pedra, ô Mesa están pintats, ô estan los clots, ô Senyals dels dits de las mans, y allí tambe estan estampats los peus del mateix Pastor; y tambe se repara, q en dita Pedra los Pastors hi esmolaban los ganivets.”[3]

 

Sobre aquest cas, sabem que en una visita de 25 de novembre de 1685 s’havia ordenat que es posés una ara a Sant Gabriel i que al 1698 es manava que “fassan encaixar la ara en lo altar” i altres reparacions en una ermita que semblava en un estat molt precari.[4] Segons la documentació que acompanya el text de la llegenda, s’hi hauria començat a dir missa al 1736 i el poble s’hauria imposat l’obligació de no treballar el dia de sant Gabriel, però en la visita del bisbe Marimon del 24 de juny de 1734 es va manar que no era festa colenda i per tant no hi havia obligació d’oir missa ni d’abstenir-se de treballar; també s’hauria prohibit de dir-hi missa fins que la capella fos acabada.[5]




[1] “(...) descobrí Gabriel lo secret â un humil Pastor, special cosa! Lo Paranymfo Gabriel vejé â un pastor desahogant sa corrent naturalesa sobre la pedra, q baix della estaba un retol que deya: St Gabriel quant desdeluego (sic) amarrat de peus, y mans â la pedra quedá, y de ninguna manera poderse alçar, quedá plorós, y amarg de sentiment, y com Gabriel Paranymfo es fortalesa, fortalesa doná al Pastor per alçarse; y vista cosa estraordinaria [inserit: Si agué de pujar ab professó] se enfervorisaren los cors dels Vescianenses, se juntaren, y pujaren alli ahont succehi lo fracàs, y determinaren portar la dita Pedra â esta Iglesia Parrl perque en ella fos collocada, y venerada per una eterna memoria: Arrencada de allí aquella gran Pedra, trobaren sota ella un retol q deya St. Gabriel;  lo Batlle, y Regidor sen portaren lo retol â mostrarlo, y comunicar tot lo cas al Sr. Bysbe, q â las horas habitaba â Manresa, entregaren lo retol al Sr. Bysbe, y los Vescianas no lo han vist mes, y lo Sr. Bysbe los despatxà donantlos llicencia per alli fabricar una capella. Pero com ja havian estat tots unanimes de portar la Pedra â la parroqul sen portaren de allí la Pedra, y ab lo gran treball, y ab pluja arribaren la Pedra â las Canals, q passa la aygua que va â Vesciana, y se giraren uns Trons, y Llamps tan continuats, y de horror, q no pogueren passar mes abant. Deixaren la Pedra â las Canals, y sen tornaren ab animo que lo endemà la acabarian de arribar â la Igla Parroql. Pero com lo Paranymfo Gabriel conserbaba sa memoria allí en la Montanya, no volgué deixar la Pedra lo lloch en lo qual feya y servia de Trono pera guardar un lloch memorable de St Gabriel. Tornaren los Vescianas â las Canals per transportar la Pedra a la Parrl Iglea y trobaren fora la Pedra, y collocada en lo mateix puesto ahont havia succehit lo Prodigios porthento (...) Tornaren segona vegada â deligenciajar ab q si podrian alcanzar lo que ab la primera diligencia no alcanzaren los Vicianas, pero tornaren traurer la Pedra, ô Roca de allí, y ab majors treballs, q los primers no mes pogueren arribar fins un gros Roure anomenat lo Roure dels Valitres [ja tallat en aquell moment del qual només quedava la soca] (...) y agueren de dexar la dita Pedra per causa q tambe se giraren grans trons, y llamps ab abundancia de pluja; quant anaren allí per acabar de esforsarse per trasportarla â esta Iglea Parroql, també trobaren que la Pedra havia tornat â son propri lloch, per guardar, y fer ella testimoni del puesto al qual se deu veneració del Porthentos, y Paranymfo S. Gabriel. De aquí se entengué, que S. Gabriel no volgué quedar Paraclito, ô Advocat, sino que quedás la veneració allí en son propri lloch, en lo ql se erigis una talqual capella sumptuosa, y quedaren los interiors unanimes luego (...)”.“Memorias, y antiquedats del Glorios Archangel St Gabriel, (...)”.ABEV, Arxiu Parroquial de Veciana, AP P/1/2.

[2] “(...) volgué ell tambe cohoperar de algun modo buscar alguna cosa necessaria per erigir la Capella per sa honra (...) intercedi est Princep Celestial Gabriel al Rey del Cel una pluja copiosa, q omplís la dita bassa, y fou de aqueix modo se umplí la bassa de aygua, que fou bastant per donar lo abast â la sobre-dita obra.” “(...) Quedant la Capella del modo sobredit, se ha vingut despues fer volta, y tambe per la necessitat de laygua (sic) necessaria per la Volta, també plogué y quedá la bassa ab aygua, q ni agué bastantament per fer la volta.” ABEV, Arxiu Parroquial de Veciana, AP P/1/2.

[3] “Memorias, y antiquedats del Glorios Archangel St Gabriel, (...)”. ABEV, Arxiu Parroquial de Veciana, AP P/1/2. Datat al 1772.

[4] ABEV, Santa Maria de Veciana, H/1 (1646-1856).

[5] “Memorias, y antiquedats del Glorios Archangel St Gabriel, (...)”. ABEV, Arxiu Parroquial de Veciana, AP P/1/2. Datat al 1772.

 

Fantàstica narració de

Fantàstica narració de Veciana. Felicitats. Galderich