Petjades de Sant Miquel dels Sants!

El relat del viatge topogràfic que va fer Julio Serra al 1890 per les Guilleries és interessant perquè, en passar prop del santuari de Sant Segimon, parla d’unes petjades atribuïdes a sant Miquel dels Sants i de la cova on aquest s’hauria retirat.

En aquest punt, el primer que cal matisar és que no s’ha trobat en les obres publicades abans del segle XIX cap evidència de la cova on es va retirar el sant en la seva primera anada al Montseny. Se sap que era una cova, però enlloc no es fa referència a Sant Segimon, on sí que es dirigia en la seva segona fugida al desert, tot i que no hi arribà, com ja hem vist, perquè un àngel l’en féu desdir en passar per Espinzella.  Sembla, doncs, que aquesta atribució de significat a l’indret montsenyenc va ser força posterior. En qualsevol cas, val la pena reproduir el que va escriure Serra:

 

Apretando, pues, el paso, todo lo que consentía la áspera bajada, dejamos junto á nosotros la cueva de San Miguel,[1] cuyo nombre debe al glorioso San Miguel de los Santos, patrón de Vich, que por el siglo XVI hizo en ella, según es fama, vida ascética y hubo de milagrear abundosamente, al parecer, por el Montseny y sus contornos. Y digo esto, porque en distintos puntos de la comarca he oído contar la misma tradición, con la sola variante del lugar en que se supone acaecida. Era el caso, al decir de las gentes, que persiguiendo el santo buenas obras, recorría sin cesar toda la sierra, y siempre hallaba al diablo estorbando sus designios; en pugna con él mediaron entre ambos cien secretos desafíos, y ora arrojándose á una sima tenebrosa, ora saltando un profundo precipicio, siempre era vencido el segundo, que se estrellaba entre las rocas ó se aplastaba contra el fondo, mientras el santo salía ileso de la prueba mostrando cuánto gozaba el favor de Dios contra las malas artes del demonio; y la imaginación popular, dando vida á la leyenda, quiere ver en cada piedra las huellas de la lucha problemática, cuando no las señala con la configuración misma del terreno ó las supone bajo el agua de los ríos” (P. 112).

 

 

[1] Els mapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya actualment assenyalen una cova dels Sants al costat mateix de la de sant Segimon, en aquest santuari. 

 

 

Una referència estranya

Jaume Almera, en la seva descripció del Montseny (1884) parla del santuari de Sant Segimon i diu que és memorable perquè recorda la vida de dos herois. Un és sant Segimon i l'altre sant Miquel dels Sants, “(...) qui en sa infancia vingué á estas soledats per fer vida eremítica en una cova que porta son nom y en la qual está afigurat al viu, amb imatges regulars, lo acte de ser descubert per son pare lo inclit fill de Vich. Las duas piadosas tradicions las conserva fielment lo poble, y las contan los pastors d'esta montanya”.

Almera, Jaume, “Excursió al Montseny. Descripció física de la montanya”. La Veu del Montserrat, 22 (31 de maig de 1884). P. 175-176. Nota al peu.