Primera notícia de la Petja de Sant Salvi

L’any 1890 apareix la primera referència que coneixem a la Petja de Sant Salví, al límit municipal entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu.[1] Segons l’obra Las Guillerías, publicada per Julio Serra al 1891, es tracta de

 

“(...) cierta huella que la tradición asegura haber sido dejada por el caballo de cierto santo que anduvo por estos sitios, y algún punto de certeza será el dicho, pues á este sitio lo conocen en el país por el nombre dePetja de san Salvi.”

 

Segons la llegenda, sant Salvi es trobava amb el dimoni a cada pas i, per treure-se’l de sobre, li va proposar de provar a veure qui tenia més poder,

 

“(...) arrojándose desde la altura en que en aquel instante se encontraban hasta el fondo del abismo que á sus pies se abría; aceptó el otro, dejóse caer san Salvio y cayó intacto sobre esa piedra donde quedó impresa la pisada del caballo que montaba, dejóse caer el diablo y sobre ella se estrelló, quedando del santo la victoria” (P. 80).

 

En aquesta obra també es parla de la Petja del Diable,[2] als afores de Sant Hilari Sacalm (P. 121), la qual havia aparegut també en una ressenya d’una excursió publicada l’any 1884 en el butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana.




[1] A més a més, no sabem si es tracta de sant Salvi o si la petjada fa referència a sant Salvador d’Horta (1520-1567). Podria tractar-se d’aquest segon beat, donat que Salvador havia nascut a Santa Coloma de Farners, però sembla que no seria aquest el cas.

[2] "El relat conta que a Sant Miquel de Solterra hi havia un diable i sant Antoni Abat que, de tant en tant, jugaven a cartes damunt d'una pedra. El sant, a cada jugada feia 31 mentre que el dimoni només en feia 30. Fins que el diable, cansat de perdre, va llançar una carta amb tanta fúria que va esberlar la roca, al mateix temps que donava un bot i la seva petja hi quedà marcada. Des d'aleshores, aquell lloc s'anomena la Petjada del Dimoni." Brugera Ligero, Fèlix, 2004, “Etimologies populars. Uns quants exemples selvatans”. Quaderns de la Selva, 16. P. 151-165.