Relíquies dels peus de Crist


Tot i les prevencions del Concili de Trento, la documentació moderna parla d’una profusió de relíquies escampades per la nostra geografia, algunes de les quals corresponen a pedres relacionades amb les petjades de personatges sants, i concretament de Jesucrist.

 

 

En un manuscrit de Pere Serra i Postius (vers 1738) s’esmenten diferents pedres convertides en relíquies: del pessebre, del lloc on Jesús es va enfilar, d'on el varen circumscidir, de la muntanya on hauria dejunat, des d'on va predicar, del forat on estava clavada la creu, del mont del Calvari, del seu sepulcre, del lloc on es va aparèixer a Magdalena després de resuscitar, del Mont Tabor, etc. També s’hi parlava de terres marcades pel sagrat: a Arles tenien una pedra i terra del lloc on va caure la sang del costat de Crist i d’altres terres on Crist hauria posat els peus.

De tot aquest conjunt, interessa destacar una “Piedra de la piedra en que dexò el Señor impresos sus pies al subirse al Cielo: una en la Catedral de Vique; otra en Poblet”. Sobre aquesta pedra, i citant Pere Giscafre, Serra diu

(...) que aviendo tantos siglos que cortando, y rayando casi cada dia los fieles, y llevandose por Reliquias de aquella piedra en que Christo puso los pies, se quedan las señales tan enteras como si estuvieran esculpidas en ella.”

El text de Giscafre parla de les “(...) señales que quedaron impressas de los pies sagrados de Christo, en el monte Olivete, quando de alli se subio a los Cielos: pues rayendo cada dia los fieles aquella piedra por su devoción, y coger los polvos que, se quedan las señales tan enteras como si estuvieran esculpidas en ella”.

També a la catedral de Vic es parlava, abans de 1660, de diferents pedres, entre les quals destaquen:

De lapide ubi Dominus plantas pedum tenebat quando ad coelos ascendit.

De lapide in quo posuit Dominus plantas pedum quando ad coelos ascendit”.

En aquest manuscrit s'inclou un document de 1721 que fa referència a Santa Maria de Besora, on, entre altres relíquies, es parla

De la pedra hont dejuna JesuChrist 40 dias y 40 nits. Aquesta pedra es dela roca del mont de Calvari; ô del lloch propi hont fonch crucificat JesuChrist

De la pedra hont JesuChrist puya com sen volgue pujar al Cel”.