La Petjada del Dimoni de Sant Hilari Sacalm

Gràcies a l'ajuda a distància del Joan Arimany (http://devocioteca.blogspot.com), que em va proporcionar una fotografia dels anys setanta, he pogut localitzar aquesta petjada, de la qual recordo haver llegit alguna cosa en un número de la revista Muntanya dels anys setanta. El Joan em diu que a la pàgina 79 del llibre de Xavier Fàbregas, Tradicions, mites i creences dels catalans (Barcelona: Edicions 62, 1979) hi diu “Prop de Sant Hilari Sacalm, després d’un parell de revolts de la carretera d’Anglès, un dimoni que fugia descalç hi va deixar una gran petjada: el seu peu, segons podem constatar, és una mica més gran que el de l’home”.

 

 

Una altra versió

diu:

  

"El relat conta que a Sant Miquel de Solterra hi havia un diable i sant Antoni Abat que, de tant en tant, jugaven a cartes damunt d'una pedra. El sant, a cada jugada feia 31 mentre que el dimoni només en feia 30. Fins que el diable, cansat de perdre, va llançar una carta amb tanta fúria que va esberlar la roca, al mateix temps que donava un bot i la seva petja hi quedà marcada. Des d'aleshores, aquell lloc s'anomena la Petjada del Dimoni."

(extret del treball de Fèlix Bruguera: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/26197/123218).

 

 

La petjada es troba a la part superior d'una pedra que es troba en el punt UTM 0460005 – 4635482 – 782, on s'accedeix fàcilment des del passeig de la Miranda (al sud de Sant Hilari Sacalm, molt a prop del menhir de la Pedra Alta).

 

 

 

Al final del passeig, gireu a l'esquerra (est) fins que trobeu un camí que marxa cap a la vostra dreta (sud) per on passa un GR i un sender local. En un moment sereu a la pedra (és l'única pedra que no està coberta de vegetació de tota la zona). La petjada és molt difícil de veure (nosaltres sort n'hem tingut de la foto), però a la banda de ponent de la pedra s'hi veu gravada una creu, signe inequívoc que l'hem encertada.

 

 

Magnífic, quant pugui

Magnífic, quant pugui m'escapo a veure-la.
Jordi Casamajor.

Dificil de trobar

Hola Jordi,

No és evident de trobar. Per sort, es troba sobre la pedra més evident de totes, però tot i així a mi em va costar de veure-la.

Sort que duia la foto (que per cert és d'un llibre), perquè si no l'hagués tocada però no vista.

Si vols, puc mirar a veure si el dia que hi vols anar em puc escapar... Com diuen els anglesos, it's up to you (o alguna cosa així)

Francesc

Referència més antiga

Segons Amades (La terra. Tradicions i creences, p. 59) n'havia parlat Enric Botet i Sisó a La Renaixensa de maig de 1862

Referència de 1884