Els màrtirs de Sellers o els Cossos Sants de Cardona

Gràcies al devocionista Joan Arimany (http://devocioteca.blogspot.com) he pogut arribar a un llibre publicat a Barcelona l'any 1594 on he trobat una referència a la petjada del cavall dels Cossos Sants de Cardona. En aquest document es diu que els màrtirs de Cardona eren molt amics del senyor de Sellers, “(...) y axi fugint dels Jueus saltaren ab sos cavalls en la terrra de Sallers de una montanya a altra, y ab un salt passaren mes de doce[nt]es passes: segos vuy dia se veu en les pitjades dels cavalls q resten en perpetua memoria esculpides en la terra.”

 

 

 

Després, els seus cossos foren duts a l'església de Sant Miquel de Cardona el 19 d'octubre de 1399, on es convertiren en “(...) advocats contra la pedregada, en deffensar los sembrats, les vinyes, los arbres, y les plantes”. Segurament va ser aquesta especialitat el que va provocar el conflicte entre els ciutadans i el cònsol de la vila.

El 25 d'abril de 1581 (diada de Sant Marc, quan tenien lloc molts dels rituals destinats a protegir les collites i l'anyada) Hug de Montada, bisbe d'Urgell, va anar a visitar Cardona i va demanar als cònsols que li donessin les relíquies dels cossos sants pretextant que la seva mare havia rebut la seva ajuda en el moment del part.

Malgrat una primera resposta evasiva (que els ducs de Cardona mai no els havien tocat ni se n'havien endut cap part), finalment el cònsol hi va consentir i li varen donar “les santes relíquies” (no un tros com diria anys més tard Vicenç Domènec). Després “(...) lo poble se avalota contra del Consol en cap, de tal manera que li digueren cobras les reliquies que avia dades no podent les donar, y quant no, que li costaria la vida. Fonch tanta la afliccio y pena del trist Consol, y la temença ques posa en ell (perque li amenaçaven de llançarlo per la muralla) que realment se ague de amagar en la Esglesia mayor bax del altar del sant Esperit. Despres de moltes dades y preses que tingueren ab lo Bisbe pera que las tornas: fonch servit lo Senyor de mostra una estranya maravella. Y fonch, que subitament se mogue tan gran tespestat de pedra, ques cobriren les vinyes y los camps. Y en lo mateix punt q tragueren los cossos sants, y juntament en tornar lo Bisbe les reliquies, miraculosament cessa la tempestat, sens aver danyat la pedra a ningun camp, ni vinya. Y lo que es de ponderar, que estaven les hores les vinyes en flor y ab los brots tendres y delicats. Y ab tot axo afirmen moltes persones dignes de fe y de credit, que la pedra no feu ningun dany. Aquest miracle testifica casi tota la vila de Cardona.”

Finalment, doncs, els cossos sants restaren a Cardona, on eren utilitzats en cas de tempesta, trons o llamps. Si dins de la caixa que conté les seves relíquies se sentia soroll com si els cossos es moguessin, era senyal que el mal temps s'havia acabat. Per si de cas, Salvador Pons, l'autor del llibre que comentem, matisava Pero aço nou senten tots sino alguns minyons, y aquells que son tan ditchosos que en aquell punt se troban en gracia del Senyor. Y moltes altres vegades en les nits, quant hi ha tempestat tambe aparexen unes llums a modo de unes corones de foch, y aquestes ab cert ruydo que fan se posen per les reliquies, ab les quals comuneixen los preveres lo temps. Y tambe se posen dites llums en le smans y en lo cap del prevere qui comeneix la tempestat. Y altres vegades se posen en la sageta del campanar. Y ab aquest senyal se te per cert que la tempestat cessa, y encontinent se dexan de tocar al temporal, y mudan de tocar, perque festeyen ab les campanes; denotant la alegria quen reben de semblant merce. Y tot se creu que es per intercessio dels dits gloriosos cosos sants.”

 

 

Pons, Salvador: Llibre de la vida y miracles dels gloriosos martyrs S. Madrona, cos sant de Barcelona; y de S. Celdoni y Armenter, cossos sants de Cardona. Tarragona, 1594.

 

Una referència toponímica

En el lloc de les petjades de Cellers hi ha una mena de capelleta formada per diverses pedres sobreposades.

Aquestes petjades de què ens parla la llegenda no serien, doncs, més que unes marques a les pedres de terme o fites que indicaven el límit de les possessions del monestir. Així ho corrobora un document del segle XVIII-XIX, conservat a l’Arxiu Episcopal de Solsona, que fa servir aquestes “petjades” com a fites per a delimitar el terme de Cellers: “... y part ab lo terme de Ardevol a hont queda lo Oratori de la petjada del cavall de Sant Saldoni i Hermenter en lo terme de Cellers... fins a entrar la dita fita de pedra, que divideix los dits tres termes y diferents Señors.”

El Monestir de Sant Celdoni i Ermenter de Cellers: estudi històrico arqueològic ; Montserrat Casas i Nadal, Immaculada Ollich i Castanyer. Separata de: Acta historica et archaeologica medievalia, n. 2, pp. 172-210. Any 1981.
 

Document de 1899

Segons l'historiador cardoní Andreu Galera, l’Oratori de la Petjada del cavall de Sant Celdoni y Hermenter (sic) es documenta al segle XVIII, dada que recull del treball de Casas i Ollich.

A més, però, hi afegeix que al 1899 mossèn Josep Mas i Margineda visita Cellers i escriu

 

“(...) surtiem cap á la Petja y en ella vejerem un oratori ab una capelleta ó nitxo en qual capelleta hi havia molt ben pintada en rajoletas de Valencia la imatge dels dos Sants Mártirs Hermenter y Celdoni a cavall. Está situat dit oratori en la serra de ma dreta sobre una roca bastant gran y plana, y en ella hi ha una sola petjada ó forat redó del ample de una pota de animal y tres quarts fondo, qual forat ó clot no l’ considero natural de la roca, perque no n’hi ha cap més, sino que l’ considero ó miraculós, ó artificial y l’hem de tenir per miraculós atenent á la tradició. No havent hi sino un clot se compren que de la casa que hi ha á doscentas cinquanta passas se’n digua la Petja y no las Petjas. Sobre la roca, mirant ho be, s’hi descrubeixen (sic) tres potadas més d’animal, pero tant superficials y en tant diferents direccions que no crech sien miraculosas ni del temps dels Sants Mártirs sino accidents naturals de la roca mateixa”.

 

Galera i Pedrosa, Andreu, 2000, Sant Celdoni i sant Ermenter: sis-cents anys a Cardona. Cardona, Confraria dels Sants Màrtirs i Manuel Sala i Queralt.