Topònims de la caritat

Elvis Mallorquí (2003; 249) planteja la hipòtesi que la crisi demogràfica baixmedieval, les repercussions del concili de Trento i la política de pobres i expòsits del segle XVIII varen permetre “(...) una visió del món molt més influïda pel discurs ideològic de l’església, que acabaria traduint-se en la formació de topònims de contingut més explícitament religiós.” Les dades de què es disposa actualment així semblen indicar-ho.

Un exemple es troba en una sèrie de topò­nims "de la caritat", fet que es vincula a la hipòtesi proposada per Mallorquí (2003) sobre la importància del nou tractament a la pobresa i que sembla donar-li la raó. Tots aquests noms de lloc, excepte un,[1] se situen en un marc geogràfic molt concret que ràpida­ment defi­niríem com el conjunt Osona-Ri­pollès, tenint en compte que un d'ells se situa, per molt poc, dins de la comar­ca del Bages.

En una publicació anterior (Roma, 1999), després d'un treball etnològic sobre el terreny, arribàvem a la conclusió que aquests topònims podien derivar de la realització d'un ritual per protegir l'anyada, però el fet d'haver trobat nova documentació permet donar un enfocament complementari al problema.

En una relació de les almoines de Sant Martí del Brull i Sant Jaume de Viladrover (1692) es feia referència a un camp "dit vulgarment" de la Caritat, a prop del mas Ciureda, però pertanyent al mas Prat Jussà (al nord de la masia del Burguès, en el terme del Brull).[2] El document diu que no consta que sigui propi de l’almoina, tot i que sempre s’hi havia cobrat l’almoina del Divendres Sant i que per costum se'n deia camp de la Caritat. Pel que sembla, aquesta almoina sempre s’havia cobrat del camp, excepte “de alguns anys à esta part, en que fonch aplicat dit delma per ornaments”. El document suggereix que abans es feia una acapta per les cases de la parròquia que s’afegia al que donava el camp, però en aquell moment ja no es feia a causa del canvi de destinació del producte del camp.

D’altra banda, en un capbreu del mas Prat de l'any 1728 es troba una nova referència a aquest topònim, però que no es tractaria del mateix lloc. El text parla d'una "fexa de terra constituida davant la casa y porta del Mas Prat [que] afronta ab una peça de terra alou del dit mas anomenada La Caritat".[3] Tot fa pensar que existeixen dos camps que porten el nom de la Caritat, hipòtesi que es confirma pel fet que en l'amillarament de 1853, en el número d'ordre 19 i 20 hi consten dues peces de terra propietat de la Confraria de les Ànimes, mentre que el mas Ciureda ja no hi consta.[4]

Un manuscrit de 1924 recull que a Santa Maria de Besora, En 1695 el Rector, Obrers y administradors del Camp de la Caritat l'arrenden baix certes condicions al amo del Pla, entre elles que pague parts a la cinquena. El mateix any comença un plet amb en Pla sobre'l mateix camp, plet que no's veu quina fi tingué pero que sembla degué fallarse á favor dels administradors”.[5]

Aquests documents històrics, a part de precisar la data en què apareix aquest topònim (finals del segle XVII) també permeten trobar una nova explicació a aquest tipus de topònims. En aquest sentit, cal fer esment que el mateix topònim (significant) pot respondre a processos constitutius i significats diferents. Un cas que sembla força clar és el de la confusió entre Inferm (o Infirma) que pot acabar donant lloc a topònims com Infern. El canonge Ripoll en va donar a conèixer un documentat als anys 980 i 993 que després han donat lloc al topònim Sentferm, al sud de Vic.[6] A Osor també es parlava de Los alous dels Enferms (1731), topònim que ha estat interpretat en el sentit de fer referència a què “(...) el benefici que es treia d’aquesta partida de terra devia anar per finançar una institució de salut.”[7] En canvi, no veiem massa clar el mas Ifern que Moreu-Rey anota al segle XVI (podria ser Isern?).[8]

 

Bibliografia

 

-Mallorquí, Elvis, 2003, Paisatge i història de Sant Mateu del Montnegre. Girona, CCG Edicions.

 

 


[1]  S'ha utilitzat l'índex toponímic de l' Atles topogràfic de Catalunya 1:50.000. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Insti­tut Cartogràfic de Catalunya, 1995. 3 vol.

[2]  Ultra de dit mas Ciureda te dita almoyna, y es propi della aquell camp dit vulgarment Lo Camp de la Caritat de pertinencia del mas Prat jussa desta parª (...)”. Llibre de las Almoynas, que tant per raho de fundació feta, com altrament per consuetut, y devocio se acostuman distribuir tots los anys en certas diadas als pobres de Jesuchrist en las portas de la Iglesia parroquial de sant Martí del Brull, y en las de la de sant Jaume de Viladrover suffragania de aquella. ABEV, AP M/1 (antic U/4). A la portada, hi figura la data de 1692. L’autor és desconegut.

[3]  ABEV, AEV 734/40. Pàgina 204 verso.

[4]  Amillarament i padró de riqueses del Brull i la Castanya. ABEV, AP Y/7.

[5] Notes sobre Besora. Manuscrit. ABEV, Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora, registre de documents, AP X/1. Podria haver estat obra del prevere Ignasi Viñas. Vers 1924. P. 458.

[6]  ABEV, ACV Ripoll/26(3). L'Atles del comtat d'Osona també esmenta Inferma i Infirmella, topònims documentats al 950 i 980 respectivament. En la recopilació de documents medievals sobre la Catalunya carolíngia, aquest topònim apareix en diferents ocasions: Inferma (documentat en una donació del comte Borrell del 16 de juliol de 950), rio de Infirmos (documentat en una venda del 30 d'abril de 999), ipsa Infirmella (venda del 23 de març de 980) i at ipsa Inferma (venda 31 de maig de 980) Catalunya Carolíngia. Els comtats d'Osona i Manresa. Barcelona, IEC, 1999.

[7]  Bruguera, F.; Escorihuela, X.: “Noms de lloc d’Osor en un llevador del segle XVIII”. Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, 60. P. 381-382.

[8] Moreu-REy, Enric, 1961, La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Barcelona, Editorial Teide. Annex 48, topònims de Bigues.