El Salt de la Núvia (Bigues)

 

Francesc Maspons i LabrósDiu Francesc Maspons i Labrós (1876) que una gentil donzella pujava a Puig-graciós a donar la seva mà a un ric comte de terres desconegudes, tot i que ella s'havia promès a la Verge Maria. En el moment d'anar al casori, pujaven les comitives del nuvi i la núvia cap al santuari, i en trobar-se, el cavall que duia la núvia es va espantar i va sortir corrent desbocat. Algunes persones intentaren seguir-la amb els seus cavalls...

Per fi el cavall arribà a un torrent proper a l'església de Bigues, on hi havia una gran timba i caigué a l'aigua. Els que intentaven ajudar-la, varen arribar just per veure la seva caiguda, però no en pogueren trobar cap rastre, “

Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure senyalades ses potes, que encara avui s'hi conserven; i des d'aquell dia quedà conegut aquell lloc, com se'n diu avui dia encara per Salt de la Núvia”.

En el mapa adjunt es pot veure que el topònim encara existeix avui dia, tot i que la llegenda sembla haver-se perdut.

 

http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A435543.75&mp_y=n%3A4614753.875&mp_z...