Dones d'Aigua

Dones d'Aigua a Lladurs

A Lladurs es diu que:

Conèixer les dones de fum i aigua és el màxim problema. Es presenten velles, arrupides, espellifades, lletges, amb vestits estripats, bruts, escabellades, tota la exterioritat esdevé menyspreable. Oblidem que si es deixessin veure naturals, tal com són, embabillerien la gent, fascinarien els miradors, els al•lucinarien i pervindrien insòlites desgràcies.
L’amo del Roquer de Montpol, feia un mos de pa, segut al marge del camí mentre el parell desjunyit herbejava. Se l’apropa una iaia fastigosa, mal girbada amb un paquetet damunt l’espatlla, es saluden mútuament. En Roquer la convida sols d’un mos de pa i un traguet d’aigua, però no del formatge, ni de la llonganissa, companatge del seu berenar, sense cap mala intenció, és el costum del “pa i trago”. La iaia estén el paquetet i li mostra uns barrots, almenys de pam, d’or, d’argent i un munt de pedreria que era el seu present i agraïment si fos convidada de beguda. Malhumorada repta:
Mai més ni llet munyiràs,
ni formatge menjaràs,
bassives seques, eixutes
sempre més pasturaràs
i bels mai més oiràs;
Pa sol sempre menjaràs,
ni gras, ni suc gastaràs…
El Roquer s’aixeca, no vol sentir més malediccions… La gent murmurarà, comentarà…Què li restava al Roquer sinó fugir de sa casa?