Visita al Purgatori de Tagamanent

Aquestes festes he anat dues vegades al Purgatori. Volia fer-hi una petita exploració per veure què hi trobava.
Els antecedents són fàcils d’entendre: vaig parlar amb un home de Centelles que em va dir que el salt del Purgatori rebia aquest nom perquè allà hi purgaven la llana. Purgar la llana era rentar-la.
Al principi no m’ho vaig creure però un dia vaig trobar un diccionari de temes tèxtils i hi apareixia el verb purgar en aquest sentit. També vaig trobar, a ca l’Ardiaca, un document de final del segle XVIII on es parla d’un conflicte entre els paraires de Centelles i els amos de la casa que hi ha sobre la Font Grossa perquè els primers hi volien construir un edifici per resguardar-se del mal temps a les nits.
Tenia, per primera vegada, una hipòtesi consistent sobre l’origen d’aquest topònim.
En tenia també un altra, vinculada a la possible utilització del lloc com a llatzaret on passar la quarentena en cas de malaltia. Hi havia arribat després de l’estudi del cas de Vic. La situació del Purgatori (Tagamanent) em duia més cap a aquesta segona hipòtesi que no cap a la primera.
Aquests són els antecedents pels quals vaig decidir tornar-hi. I després d’una inspecció ocular vaig trobar una peça de pedra, que segurament seria una mena de premsa. Ho intentaré confirmar. Avui hi he tornat per fer-ne una bona foto.
I he aprofitat per pujar cap al sud, seguint un camí que ja vaig remuntar fa anys i que sabia que es perdia. Avui l’he seguit una mica més i, com l’altra vegada, se m’ha perdut a mitja alçada. He continuat pujant fins a sortir a un camí travesser, més o menys a sota (nord) del collet de Sant Martí.
Aquest camí ja l’havia seguit fa anys, i estava completament embardissat. Ara hi hauré de tornar, perquè semblava baixa de nou cap al torrent del Purgatori. No tenia temps per fer-ho avui.