Una d'encantades

De dones d'aigua i d'encantades n'hi ha gairebé pertot arreu. I si no, mireu això: http://www.mitcat.net/06_daigua/index.html

 En aquest mateix espai ja en vàrem parlar aquí: http://francescroma.net/petjades/node/69

 Però ara voldríem fer un comentari més general, que més o menys diria així:

 

La versió típica de la llegenda de les encantades era patrimoni de les classes altes de la societat medieval i moderna. Per entendre una mica millor aquestes llegendes que parlen d’encantades, hem de dir que aquesta versió es consolida de forma definitiva al segle XII, formant part del patrimoni cultural de la noblesa. Aquest grup social la fa servir per donar prestigi a alguns llinatges i per explicar les possessions que aquests tenen en terres o edificis (Le Goff, 1983). Ara bé, quan aquesta llegenda arriba a les classes populars tal com la coneixem al segle XIX, la prohibició ja no consisteix a dir uns mots, sinó de robar-los una peça de roba. De fet, la presència d’una tovallola només ha estat detectada una vegada en l’acurat estudi que ha fet Claude Lecouteaux (1997) sobre les encantades medievals.

En canvi, aquest robatori de llençols o de tovalloles és el fet més repetit de la llegenda popular a Catalunya, fet que, com sabem, no està desconnectat de la creença que aquest robatori pot dur la prosperitat a les masies. Així, si a l’edat mitjana casar-se amb una encantada donava prestigi o feia construir castells i artigar boscos, més tard, en el món rural, donarà lloc a una certa “riquesa”.

Algunes llegendes parlen de persones que es casen amb encantades o que en capturen una i la porten a casa seva, però en ambdós casos la fada marxa sense ensenyar-los tot el que podria haver-los fet saber. Així, una casa d’Aineto, a més dels llençols va poder caçar una encantada, igualment com va passar a Tor, i, en ambdós casos, la fada empresonada no arribà mai a parlar. Finalment un dia aconseguí escapar-se, però sense fer-los saber un secret molt important. Normalment aquest secret té a veure amb el control i les propietats de certs vegetals. Aquest fets ens sembla molt important, sobretot vist a la llum de la llegenda de l’estany de Lanós que podeu trobar aquí: http://francescroma.net/petjades/node/306