L’encantada de l’estany de Lanós

Segons aquesta llegenda, un pastor volia casar-se amb una encantada que vivia a l’estany de Lanós (la Cerdanya). Ella va acceptar, però amb certes condicions: que no hi hauria d’anar ni menjada ni dejuna, ni vestida ni despullada, ni a peu ni a cavall. Les condicions semblen fer l’empresa impossible, però, aconsellat per una vella cerdana, un jove va trobar la solució. S’hi va presentar dalt d’una cabra, despullat, però cobert amb un fil de pescar i en dejú, però amb tres grans de cereal a la boca. Havent guanyat, l’encantada li imposà una altra condició: que mai no li podria dir dona de fum i que no es girés quan arribés a casa seva. A l’hora de la veritat, però, el jove es girà i d’esquitllada pogué veure tot el que hauria guanyat si hagués respectat la prohibició: una llarga currua de carros plens a vessar de mercaderies junt a un ramat immens. Però, en aquest cas, la llegenda encara és força generosa, perquè permet que el jove es quedi amb tot allò que ja ha entrat a la cort de casa seva. Si no s’hagués girat, la desfilada hauria durat set dies i set nits!

Remarquem que en el cas de Lanós la fortuna de l’encantada remet a un gran ramat de bestiar. En altres llocs són els secrets de les plantes. I és que, en general, les encantades poden dur un creixement agrícola moderat i sabem que els pagesos catalans no han tingut cap problema a imaginar que les cases que tenien un creixement ràpid havien recorregut a elles. Les encantades ajudaven, doncs, al creixement agrícola dels pagesos muntanyencs. De fet, el llegendari mostra que la seva saviesa ajudava a prevenir els factors negatius per al món rural. En algunes llegendes el marit se’n va de viatge i, essent fora, l’encantada ordena als mossos de tallar el blat o l’herba, fins i tot si encara són verds. A la tornada, l’home s’indigna perquè la decisió presa per la muller ha arruïnat la collita. Irat pronuncia els mots prohibits i li diu encantada, dona d’aigua o altres expressions que havia promès no dir-li mai més. Una mica més tard un fenomen meteorològic fa malbé totes les collites dels rodals i demostra que la dona havia pres la decisió correcta. Però com que ja s’ha trencat l’encant, ella marxa per sempre més i només tornarà per cuidar els seus fills, sense que el marit la pugui veure mai. La saviesa de l’encantada era aquesta: evitar els mals de la natura, però la llegenda ens ensenya que no és ella qui havia de prendre les decisions, sinó el seu marit, rel mascle.