L'encantada de Vall-de-Ros

L'hereu de mas Viaplana s'enamorà de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros, al nord-est de Bigues. Ella acceptà de casar-s'hi amb la condició que no li retrauria mai l'origen dient-li “dona aigua i peu forcat”. Com en la llegenda anterior, es varen casar i varen tenir dues filles.

Més tard, l'hereu se'n va anar uns dies a una fira llunyana. Mentrestant una bruixa va provocar una nuvolada de tempesta, i la muller, per salvar en part la collita, va fer segar el blat encara tendre. Tot seguit, la nuvolada s’esvaí, de manera que, quan l'hereu tornà i veié el que havia passat, el primer que va fer va ser preguntar qui havia donat l’ordre de començar a segar i, en saber que havia estat la seva muller, li llençà l’improperi prohibit: dona d'aigua i peu forcat! Després d’això, l'encantada se'n tornà al gorg. En aquesta versió es diu que les filles l’anaven a visitar de tant en tant, fins que un dia el pare ho va descobrir i els digué que s'hi llacessin per atrapar-la. Però llavors va ser la dona d’aigua qui s’emportà les seves dues filles.