L’estany de Sils i el viatge de Pere Portes

Al poble de Sils (la Selva) hi havia hagut un estany (que posteriorment es va dessecar) que es creia que era l’entrada a l’infern. Allà es castigaven els prevaricadors, els botxins i tots aquells que feien por o tiranitzaven el poble amb mesures massa dures. Els dies de tempesta, entre el vent, se sentien els gemecs dels qui eren a l’infern purgant les seves faltes (Pla, 1946).
Segons un manuscrit molt conegut, editat dins del volum 73 de la col•lecció MOLC, que ha estat datat a principis del segle XVII, un dia la justícia es presentà a casa d’un pagès de Tordera que es deia Pere Portes. Li anaven a embargar la casa i els béns perquè no havia pagat un dèbit anterior. El pagès estava segur d’haver-lo liquidat, però la justícia volia papers. I els papers només el notari podia saber on paraven. Però el notari havia mort.
Davant de les seves reclamacions, aconseguí una moratòria, perquè pensava que encara podria cobrar uns deutes que tenia pendents i potser així evitar l’espoli. Anant de camí a Maçanet per cobrar el deute, se li aparegué un jove que anava a cavall i que insistí a carregar-lo. Aquest no era altre que el dimoni, que el volia “ajudar”. I l’ajut consistí en dur-lo fins al mateix infern, on havia de trobar el notari turmentat a causa de la seva mala pràctica. La gràcia del cas és que la “porta” de l’infern era precisament l’estany de Sils. El manuscrit continua amb una descripció de les penes i dels penats que es troben a l’infern, fins arribar al notari, que li diu on trobarà la còpia que necessita. Al final tot acaba bé mercès a les invocacions a la Verge i els sants, moltes vegades inconscients, que constantment va fent el protagonista.