Una obra de cocons

Tinc sobre la taula una obra excepcional, les Llegendes de les Balears d'Andreu Ferrer i Ginart (1, 2). L'obra va tenir la desgràcia de guanyar el segon premi del concurs del Llegendari Català de 1927, i dic la desgràcia perquè en aquest pais ningú es recorda de les bones coses que no passen per ser les millors. Per sort, si més no en aquest cas, el temps ha posat les coses al seu lloc i més de noranta anys més tard aquesta obra ha estat publicada per l'Abadia de Montserrat en una edició a cura de Josep Massot.

No he pogut fer-ne més que una lectura ràpida i del capítol que més m'interessa, que us podeu imaginar que és el de les petjades (pàgines 269-277). Però una lectura de l'índex m'indica que es parla de les petjades de Jaume Primer, molt conegudes, però també que existien unes potades del cavall del comte Mal.

Una de les coses que m'ha critdat l'atenció és la llegenda de les ditades del Cocó, situades a Lloseta. Segons aquesta narració la Mare de Déu rentava la robeta del Bon Jesús sobre una penya que té una forma de barbacana (cova) "i en el paladar de la mateixa s'hi veuen tres foradets semblants a tres ditades. Molta de la gent qui va en el Cocó [capella de la Mare de Déu] vol posar els dits dins aqueis forats perquè creuen que així no surten padastres" (repelons).

Aquesta llegenda presenta diferents aspectes interessants, alguns dels quals sembla que s'han perdut a la nostra terra. El més clar és la utilització sanitària d'aquestes "petjades" (el següent cas és el de la petjada de sant Cristòfol, que servia perquè els nens no morissin de petits), però en aquest moment em vull centrar en el topònim Cocó.

En un altre lloc he recollit la llegenda de la Cadira de Sant Cristòfol a Olesa de Bonesvalls. En buscar informació sobre aquesta "petjada" Xavier Sánchez em  va posar sobre la pista dels cocons. Segons l'Alcover-Moll seria un "Clot natural obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou o quan hi arriba la mar" i sembla evident que en aquest cas la cadira no seria altra cosa que un cocó (o cocona com es veu aquí), altrament dit una cadolla.

Ara em caldrà llegir amb calma el capítol dedicat a en Cocou, un personatge mític saltador que Andreu Ferrer recull en el seu treball. Podria ser que en Cocou fes cocons o cocones?

 

Més informació

 Més informació toponímica.Sobre el santuari.Versió moderna de la llegenda.Una foto del santuari?