L’estany del Bruell

Segons la llegenda que explica l’origen de l'Estany del Bruel, prop de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), el senyor del castell de Verdera va ser obligat a ofegar-se per una multitud que volia evitar que recollís tot el blat per tal de fer-ne pujar el preu. En altres versions és un pagès qui hauria acumulat tot el blat (Amades, 1936).
De fet, a l'Estany de Bruel, es deia que cada any se sentia una brama com la d’un bou -precisament un bruell. Es tractava dels crits d’aquell pagès avar que guardava el seu blat i que, de tant guardar-lo, se li va podrir. Penedit, el va voler llençar a l’aigua, moment en què els animals, el carro, el blat i fins i tot ell varen desaparèixer dins del llac (Pla, 1946). Avui dia sabem que el bruell que va donar nom al llac i una base ecològica a la llegenda no era altra cosa que el soroll que feien els gasos que produïa la descomposició de la matèria orgànica en el seu fons. Aquest era un llac que realment parlava, però la llegenda el feia parlar simbòlicament, recordant amb la seva brama els valors més importants de la col•lectivitat popular.