El llac que donà naixement a Igualada

L'origen llegendari de la ciutat d'Igualada (l'Anoia) es relaciona amb la història del senyor d'Òdena, que era molt avar. El dimoni, en forma d’home feble i de poca salut, li va proposar de fer tot el que li demanés a canvi de l’ànima. Veient-lo tant poca cosa, el senyor no s’hi pensà dues vegades. Però, a l’hora de la veritat, va passar allò de què les aparences enganyen.
Finalment, quan el senyor ja es veia guanyat perquè no aconseguia manar una feina que l’esmirriat dimoni no pogués fer, se li va ocórrer que li podia ordenar que assequés l’estany d'Igualada. D’aquesta manera, el dimoni va destruir una muntanya per tal de dessecar la regió. Aquest fet va convertir el fons de l’antic llac en una fèrtil regió, on més tard es va construir la ciutat d'Igualada (Català, 1983).
De fet, potser la llegenda s’equivoca, però en aquest cas té dos elements al seu favor. El primer, que al segle XI i XII surt esmentada la ciutat com “aqualata” i “aqualada”, mots que derivarien d’aigua (Bofarull, 1991). En segon lloc, el fet que el seu escut contingui l’aigua com a element evocatiu de la ciutat. Ara bé, se suposa que l’aigua a què fa referència el topònim és la del riu, i no de l’estany.