El Ter i el Freser

La imaginació popular ha personificat el Ter i el Freser com si fossin dos germans bessons. Com que naixen no massa lluny l’un de l’altre, la veu popular ha cregut que caldria trobar una explicació a quin dels dos duria el nom fins a la seva desembocadura al mar, especialment després de trobar-se, de nou, a Ripoll. Per decidir-ho feren una juguesca: el primer d’arribar a la ciutat de Ripoll duria el nom fins al mar.
El Ter baixà cap a Camprodon sense fer massa meandres, mentre que el Freser s’entretingué a donar forma a les gorgues del Freser i, després, saltava per sobre de les pedres i s’aturava a descansar als prats, com si per a ell el temps no tingués importància.
D’aquí que el nom que el riu duu fins al mar sigui el de Ter. A vegades, però, els dos rius no s’acaben d’entendre i els colors diferents de les aigües després d’una tempesta demostren que no són massa ben avinguts. Però sempre, riu avall, acaben oblidant les seves diferències.
Aquesta llegenda neix de la constatació que dos rius que neixen als contraforts del pic de Bastiments, després de tenir cursos separats durant molts quilòmetres, tornen a trobar-se a Ripoll. La personificació d’aquests dos cursos hídrics va ser potenciada pel fet que els sediments sòlids que després d’una crescuda arrossega cadascun d’ells són de colors diferents i, en trobar-se ambdós, sembla que no s’acaben de barrejar de seguit.