L'origen del Mar

pantà de sauSegons Joan Amades, en uns temps molt antics, en el món no hi havia ni mar ni rius, només algunes miserables fonts que no feien massa servei. Els qui posseïen alguna d’aquestes fonts n’estaven molt orgullosos i a vegades privaven del seu ús als altres. Però vet aquí que un dia, anant Jesús i sant Pere pel món assedegats, arribaren a un poble. Varen trucar a totes les portes demanant aigua, però ningú no els en volgué donar. Només una petita vella els en va oferir tanta com en tenia. En agraïment, Jesús li va regalar una mena de cantimplora, dient-li que només en fes ús quan no tingués aigua: llavors en rajaria tota la que volgués. La vella, que dubtava de la promesa i del poder del giny, no li feia ni cas. Però un dia estava molt necessitada, perquè el rei del seu país, que era l’amo de la font d’on bevia, només en donava els diumenges. Davant de la urgència, va decidir obrir la cantimplora. I aquesta va començar a rajar i rajar, de manera que no sabia com parar-la. En poc temps la casa, el poble i la vall varen inundar-se, donant lloc a rius i finalment a la mar.
Aquell poble tan poc hospitalari va ser inundat i va quedar submergit. Només se’n va salvar la vella que, la llegenda no diu com, sabia el que passaria i va enfilar-se dalt d’un cim. El cim va quedar enmig del mar i encara duu el nom de Trinitat, que era el de la vella. De la cantimplora, ningú no n’ha sabut mai més res, però se sap que fins que algú no la tapi seguirà rajant i hi haurà mars i rius (Amades, 1994).