La pedra de Sant Vicenç a Catí

Ermita de Sant Vicenç a CatíLa reial vila de Catí, al Mestrat, té el privilegi d'haver estat visitada en diverses ocasions per sant Vicenç Ferrer. Com a mínim el sant hi va ser al 1410, quan la tradició relata que va fer un sermó des de dalt d'una pedra que encara avui dia es conserva i que es va instal·lar en una casa del poble.

Al deixar Catí, la gent el va acompanyar fins al coll on dos segles més tard s'edificaria una ermita en el seu honor, “(...) donde les dejó como recuerdo y confirmación de su doctrina una piedra como un pan, en la que hizo con su dedo pulgar una cruz, como si fuera sobre blanda cera”.

Aquesta pedra l'any 1618 es va col·locar en un nitxo de la paret de la capella que es va començar a construir al 1610. Malauradament, avui dia ha desaparegut.

La primera missa a l'ermita de sant Vicenç va tenir lloc al 1620 i pocs anys més tard, al 1627 i 1629, coincidint amb un moment de sequera, el poble hi va pujar en processó per implorar la pluja. Hi ha qui diu que va ser llavors que es va col·locar la pedra amb la creu gravada al nitxo de la dreta de l'altar major.

 

En una de les parets laterals de l'ermita, la de ponent, hi ha un forat on la gent introduïa la mà i part del braç per sol·licitar la gràcia del sant (vegeu foto). Es diu que també hi havia un altre lloc on els devots introduïen el cap de manera que aconseguien que no els tornés a fer mal durant la resta de la seva vida.

Forat on s'introdueix el braç per a la seva curació

L'any 1722 es va fer entrega a la parròquia d'una relíquia del sant i a partir de 1725 la imatge del sant va ser baixada amb freqüència amb motiu de rogatives per la pluja. L'any 1773 també se li va edificar una capella en un dels portals de la ciutat.

 

 

Informació extreta de:

http://www.catimenu.com/santvicent.htm

http://www.catimenu.com/ermites.htm

 

 

 

Més dades històriques

Es pot suposar com motiu immediat de la seua construcció, la commemoració del 200 aniversari de la visita de Sant Vicent a Catí, ja que les obres començaren al 1610. Segons la tradició popular, el 1410, quan el sant, camí de Sant Mateu, s'acomiadava dels catinencs en aquest paratge, traçà amb el dit polze una creu a la roca i hi va deixar la seua petja. El rector de Catí Mossèn Jaume Miralles reflectí al Quinque Libri aquest succès en una nota escrita el mateix dia que beneïa la campana:

" Les paraules de la creu de la campana fou en memòria de la creu que Sant Vicent nos ha deixat en una pedra que tenim en esta Iglésia"

Gran va ser des de llavors la devoció de Catí al sant apòstol valencià. Podem veure que ja es consigna un legat per a alçar una ermita el 20 de març de 1578.

Font