Evolució dels goigs a l'edat moderna

Si deixem de banda els aspectes relacionats amb la salvació de l'ànima, durant l’edat moderna, les necessitats existencials més importants de les persones se situaven en el terreny de la salut i de la meteorologia. Això és el que es desprèn de l'estudi dels goigs datats de l'edat moderna, els resultats del qual permeten dividir el període que s’està estudiant en dues fases clarament delimitades (vegeu el gràfic).

Si s'estudien els goigs que es varen publicar a Catalunya entre els anys 1600 i 1800, sempre i quan la seva datació no presenti cap mena de dubte, i es classifiquen els serveis que els personatges a qui es dediquen prestaven als seus fidels, la primera cosa que en ressalta és la importància que hi tenien els temes de salut i els problemes relacionats amb el funcionament del medi ambient que podien danyar el món rural. Coincideix en aquesta idea Martí Gelabertó (2005; 253), per a qui, a més a més, el discurs mèdic i científic no deixa de ser marginal fins a la segona meitat del segle XVIII (Gelabertó, 2005; 165). En el mateix sentit es manifesta Eugeni Perea (2000; 332 i seg.), qui hi afegeix les pregàries públiques per raons d’estat.

• Així, en xifres generals, durant aquests dos-cents anys apareixen un total de 78 goigs (65%) dedicats a protegir la salut mentre que en 42 casos (35%) es parla d'aspectes meteorològics (cal remarcar que també hi ha molts casos en què es demana el que podem qualificar de protecció inespecífica).

El més interessant d’aquest estudi és que cronològicament no es distribueixen de manera uniforme en tot el període analitzat: només un goig de temàtica meteorològica es va publicar abans de 1650 i en el total del segle XVII foren 9, encara no el 3,5% (davant dels 33 del XVIII).
Així, si durant el segle XVII la distribució és de 38 casos (80%) dedicats a la salut davant de tan sols 9 de temàtica meteorològica, la tendència canvia al segle XVIII, on es troben 40 casos de salut (54%) i 34 de caire meteorològic. Val a dir que la proporció es manté (17/14) si s'estudien els goigs vigatans sense data però que es poden datar de manera aproximada en funció de les persones que els varen editar, la durada de l'activitat de les quals és ben coneguda.
De manera que es pot començar la nostra peregrinació dient que els goigs permeten pensar que alguna cosa va fer entrar la preocupació pels temes mediambientals en els aspectes pels quals es podia demanar protecció al sagrat (protecció contra les tempestes, la sequera o la pedregada; protecció per als sembrats, les bèsties o contra la llagosta o les erugues).
D’entre totes aquestes advocacions, val la pena destacar les següents, ordenades per ordre cronològic (el que se cita són passatges dels goigs en qüestió):

• “Espera que ha de tenir molt libre de tempestats à las Vinyas, y Sembrats, y molts fruits que recullir” (sant Desideri, Mataró, 1688).

• “faltant aygua per la plana venen moltas processons y ab clemencia soberana reb las santas devocions: may sen van sens benehici” (Sant Crist, Balaguer, 1689).

• “Quant la llagosta venia, della nos vareu deslliurar, quant tot per pluja patia fereu aviat lo Sol clar” (sant Valentí, Vall de Ribes, 1695).

• “De pedregadas guardau los blats que son per la terra, en tenir una candela, de pedra los deslliurau” (N. S. del Puig de França, 1701).

• “En plujas, y sequetats pedra, trons, y tempestats a vos acudeixen” (N. S. De Finestres, Girona, 1704).

• “En viento y temporal, no ay cosa igual como à vos apellidar, teneys virtud de curar de todo mal” (sant Valentí, Sallent, 1708).

• “De llamps, y de pedregada, de foch, y de tempestat, com qui te vostre Retrato del contagi es preservat” (sant Cristòfol, 1711).

• “Suplicam ab molta devociò, nos guardeu los fruits de la terra” “Supicam Verge Sagrada nos ajudeu, en tota hora, y punt” (N. S. de la Serra, Sant Boi de Lliçà de Munt, 1716).

• “Quens guardeu de Trons y Llamps, y los fruyts de tempestats” (santa Bàrbara, Sant Feliu de Buixalleu, 1717).

• “Suspeneu del Cel la ira, en borrasca, y tempestat” (sant Marc, 1720).

• “Fer que la pedra noy toquia: Laygua en la necessitat impetraunos del Senyor” (sant Vicenç, Sant Vicenç de Malla, 1729).

• “De Trigo la casa llena halla el hambriento, Señora si vuestro favor implora en tan estremada pena” (N. S. del Miracle, Balaguer, 1730).

• “Dels camps las Ratas llançeu; y curau als animals, als blats ab pluja regau per sustento dels mortals en temps de esterilitat” (sant Elies, 1730).

• “Puix que sou consol de Pobres, y que ja may vos cansau, dant remay a nostres coses de salut, y altres mals: per pluja sou advocat com tenim esteril lany, siau nostre amparo, y guia Sant Christo del Hospital” (Sant Crist de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, 1734).

• Martorell “no tem del Cel inclemencia” (N. S. del Pontarró, Martorell, 1739).

• “Perço Deu vos ha apropiats contra neula, pedra y llamps; y per preservar los Camps de pedra, y tempestats” “de Llamps, Pedra, y Tempestats guardaunos ab tot consol, al Vi, Blat i demes grans cullim per vostres favors” (sants màrtirs Bonifaci i Amans, Monistrol de Calders, 1753).

• “Si lo Cel amenaçant se nos mostra ab llamps, y trons, guardàu de pedra als contorns exposant vostre Cos Sant” (sant Palladi, catedral de Barcelona, 1753).

• “Patint la terra secada, acudint ab Rogacions la haveu sempre remediada: deixantla prest fecundada ab lo raudàl demanat, &C. Altra gracia senyalada de vostre amor celebràm, y es, que los anys que votàm vostre Imatge per secada, est terme de pedregada haveu felizment libràt, &c. (Goigs a la prodigiosa. Y miraculosa imatje del Sant Christo de Vilanova de Meya, Lleida, [vers 1775]).

• “Contra la piedra, y el frio, y Langosta abogada” (Gozos de la Virgen del Congost sita en el Termino, y parroquia de Chiribeta, Obispado de Urgèl. Lleida, [vers 1775]).

• “Puix que sempre sou estát de Pagesos gran honor (...) De pedra guardau los bláts” (Goigs en alabansa del gloriós Sant Isidro, patró dels pagesos, Lleida, [vers 1775]).

• “Estant sens aygua esta Bassa, prest, Verge, vareula umplir, sols al rededor de la Casa ploguè, y và sobreixir” (Goigs, en alabanza de Nostra Senyora de Guarga, Lleida, 1777).

• “Faltes de aygua remedia” (N. S. de Carrasumada, Torres de Segre, 1799).

• “Vé a ser Iris del Vallés vostre Cos, puix lo fecunda, y en Vos la esperanza funda de la cullita el Pagés; preservan nostre Confi de la plaga assoladora” (sant Germà, sense data, Sabadell).

Aquest canvi de tendència es veu clarament en els goigs dedicats a sant Cristòfol, perquè dels quatre goigs diferents que se'n coneixen, els dels anys 1642 i 1676 se centren en el tema de la protecció de la salut (sobretot la pesta, tot i que no es descuiden de referir-se a la “sanitat sensera”) mentre que els de 1711 i 1719, a banda de la salut, ja inclouen el tema de les tempestes. Així, el goig de 1711 deia “de llamps, y de pedregada, de foch, y de tempestat, com qui te vostre Retrato del contagi es preservat” (publicat a Barcelona al 1711).
Una tendència semblant es troba en els goigs dedicats a sant Vicenç, en els quals es passa d'una protecció inespecífica o de la protecció contra els pecats en general (“siau nostre intercessor”, “lliuraunos de tot pecat”) dels anys 1682 i 1716 a “fer que la pedra noy toquia” i assegurar l'aigua necessària per al camp al 1729. Cal esmentar que aquest canvi segurament estava relacionat amb l'obtenció d'una relíquia del sant a la parròquia de Malla (Osona).
Un cas encara més clar es troba en unes cobles dedicades a Nostra Senyora de Salcelles (Lluçanès) publicades al 1710, en les quals es llegeix que varen ser compostes per mossèn Andreu Puig, de Ripoll, en una data que no s'especifica, però “corregidas de nou, y ajustada una cobla per lo temporal”. Aquesta cobla pel temporal deia que

“En lo temps del temporal nos feu mercès cumuladas, preservantnos de aquell mal que causan las nuvoladas, convertint las pedregades en aygues netas, y bellas” (Batlle, 1925; 57).

Així mateix, en unes Cobles del gloriós apostol sanct Barthomeu, estampades a Girona al 1617, no es parla de la climatologia sinó de pregar pels pecadors i que sigui el seu advocat (potser especialment en temes de salut, tot i que no està clar), però en uns goigs de 1833 dedicats a sant Bartomeu, patró de Sesgorgues, impresos a Vic per Ignasi Valls, es diu

“Quan los sembrats necessitan del riego celestial acudiu molt liberal si ab viva fé vos cridan las paridas ajudau á tots com fills nos preneu”.

També és interessant remarcar que Serra i Boldú reprodueix uns Goigs a Nostra Senyora del Roser per alcançar la pau i la pluja que diuen “deu-nos pau i pluja puix que ho podeu fer”, els exemplars més antics dels quals serien de primers del segle XVIII.
Una cosa semblant va passar amb sant Salvador d'Horta, del qual es coneixen dos goigs del segle XIX en què s'associa la seva figura a la protecció de les collites:

• Uns Goigs en alabansa del català dels miracles el beato Salvador de Horta, que se cantan en la sua capella del Sangles de la parròquia de Sant Pere de Roda (Vic, 1845) diuen que a la capella de Sangles (Roda de Ter) la gent hi acut “suplicantvos sanitat, y dels camps lo fruit copiós”.

• En uns Goigs en alabansa del Beato Salvador de Horta, que's cantan en la iglesia de Santa Magdalena de la vila de Sant Feliu Sasserra (Barcelona, 1887) es diu “suplicant-vos sanitat, y dels camps lo fruyt ditxós”.

És clar que els goigs anaven canviant de forma, segurament en relació amb el canvi dels interessos socials; també es mostra una tendència a adaptar-se al marc local on es troben. Però no deixa de ser interessant el fet que aquesta preocupació per la meteorologia es va donar en un moment que no sembla que fos el més crític, meteorològicament parlant, de l'edat moderna, tal com es desprèn dels estudis de climatologia històrica de què disposem. El gran salt qualitatiu, en el terreny dels goigs, es produeix entre 1700 i 1725, un moment que no té cap connotació climàtica especial en els estudis de Mariano Barriendos (especialment 1999 i 2005), de manera que quan arriba el període 1767-1798 (la coneguda com a pulsió Maldà) el canvi en la tipologia dels goigs ja s’ha produït, com es veu en el gràfic adjunt.
Per això es podria pensar que la introducció de les preocupacions meteorològiques en els goigs estigués lligada a la nova posició social que estava prenent la pagesia benestant en el món rural. En aquest sentit és interessant de retenir el fet que alguns goigs servien per vehicular passatges de la vida dels personatges sants en els quals es parlava de la generació del benestar agrícola i de la productivitat dels camps, més enllà de la protecció contra el mal temps:

• Així, en uns goigs publicats a Barcelona al 1716 i dedicats a Nostra Senyora de Guarga es llegeix “Miracle fou singular lo de la sitja de blat, puix plena va ser trobada no aventni un gra restat”.

• Igualment, en uns altres goigs de 1730, dedicats aquest cop a Nostra Senyora del Miracle, patrona de Balaguer, es deia que “De Trigo la casa llena halla el hambriento, Señora si vuestro favor implora en tan estremada pena”.

• En el mateix sentit, uns goigs de 1760, de la parròquia de Vila-Seca, dedicats a sant Bernat Calvó, reprenien el tema de la multiplicació del blat i el vi:
“Algun temps de carestia falta a molta gent lo Blat, y per vostras rogativas, lo vostre es multiplicat, de sort que lo pa sobrant fou, per vostra intercessió”.
“Altre any de esterilitat, ab tres Raïms solament, tots los cups de vostra Casa foren plens de Vi placent; y dell als pobres donant, fou mes gran sa aumentació.”

• Uns goigs publicats a Barcelona i a Vilafranca, sense data, però segurament del segle XIX, dedicats a Nostra Senyora de la Bleda, a Pacs, deien “guardaula de carestía, de llangosta y pedregada”.

Si els goigs posen la salut de les persones de l'edat moderna, la seva alimentació i les seves collites sota la protecció de personatges sagrats, hi ha prou informació per pensar que amb la mateixa finalitat en aquests segles hi va haver un important moviment de relíquies al nostre àmbit d'estudi. A aquest marc general cal afegir-hi el procés de reinvenció que varen viure alguns sants i santes del nostre país, en bona part lligat al nou context que es va produir després del Concili de Trento. Caldrà que més endavant dediquem algun tipus d'article a aquests aspectes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gràfic 1 -Les advocacions en els goigs dels segles XVII i XVIII (salut i meteorologia)

 

 

 

 

Temàtica dels goigs

Francesc,
El tema és molt interessant. Malgrat això crec que 78 goigs en dos segles són pocs. El problema és que molt pocs estan datats, és cert, però també és cert que avui els podem datar gràcies al Catálogo del Patrimonio Bibliográfico. Si introdueixes el nom de l'impressor i la ciutat et diu tots els impresos que es conserven a les biblioteques públiques d'Espanya. Llavors pots mirar les dates en que va treballar l'impressor i datar el goigs. És una feina lenta però molt productiva si es vol treure rendiment de la teva proposta.
Per una altra part m'interessaria que ens facilitesis la bibliografia que esmentes abreujada i els goigs que has utilitzat de quins repertoris els has tret o si són de la teva col·lecció particular.
En fi, molt bona iniciativa.

Els goigs

Hola,

Vaig treballar fonamentalment amb la col·lecció de goigs que tenen a l'Arxiu Episcopal de Vic. Segurament no deu ser la millor, però era la que més tenia a mà. També vaig fer servir els dos llibres de Joan B. Batlle, dels anys trenta.

Vaig intentar datar els que no tenien data i no em sembla que hi hagi massa diferències.

En tot cas, crec que la bibliografia que esmento només és el llibre de Gelabertó (La palabra del predicador), que no parla directament de goigs, i un llibre publicat per la Sorbonne l'autor del qual és Dominique de Courcelles: Les histoires des saints, la prière et la mort en Catalogne (1990).

Vols dir que n'hi ha gaires més en aquells anys?

Els goigs

Francesc,

Sobre la bibliografia:
- quin llibre és el Eugeni Perea (2000; 332 i seg.)?
- El de Dominique de Courcelles ha estat traduït recentment al català.

El problema dels goigs són les datacions (s'havia de reciclar entre aplec i aplec!) però Déu ni do tota la col·lecció de l'Episcopal de Vic a més dels del Batlle. Malgrat tot, i això ja seria una recerca més forta, caldria fer una catalogació exhaustiva de col·leccions, museus, biblioteques (la de Catalunya és espectacular...) que ens donarien moltes sorpreses... agradables!

De moment, bona feina!

Bibliografia

Perea Simón, Eugeni, 2000, Església i societat a l’arxidiòcesi de Tarragona durant el segle XVIII. Un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona, Diputació de Tarragona.

 

No recordo si parla directament de goigs... És un dels llibres interessants, en la línia del que s'ha fet al bisbat de Vic o de Girona.