Les Demoiselles vigatanes (1807)

El 27 de novembre de 1806 va aparèixer un pasquí anònim a la porta de la casa de Joan Puig, batlle del terme de Gurb (vegeu foto). El va trobar un colon, Isidre Codina, que li va dur. El dia següent, el batlle va decidir posar el cas en coneixement del corregidor i de la Sala del Crim de manera que s'interrogués a Codina sobre la informació que en pogués tenir.

El masover del mas Puig va declarar que el dia 27, abans que sortís el sol, es va dirigir a casa de Joan Puig per demanar-li un ase que necessitava per treballar. En fer això havia trobat l'escrit al terra, però semblava que anteriorment havia estat fixat en alguna paret o porta. No sabia qui li havia deixat ni va ser capaç de reconèixer la lletra del seu autor o autora. A instància del fiscal de l'audiència del Principat es va continuar amb les investigacions.

L'11 de desembre, un certificat de la sala del Crim establia que aquella nota amenaçava la vida del batlle de Gurb “(...) si dá auxilio á los Arrendatarios del tres, y tercio por ciento de los frutos que no pagan diezmo” i feia intervenir en l'afer al corregidor de Vic.

 

Aquesta és l'única referència que permet vincular aquest fet a un altre de molt més greu que va tenir lloc dies més tard. El fets varen tenir lloc el 30 de gener de 1807, quan “una partida de personas tisnadas de la cara y disfrazadas [havia] apedreado y apaleado á los Arrendatarios del tres y tercio por ciento”.

 

Aquell dia acabava de prendre possessió del càrrec el nou batlle de Gurb, Pau Sayts. En la seva denúncia es comprova que les persones anaven disfressades de dona.

El batlle de Vic també va haver d'intervenir en el cas perquè un dels agredits es trobava a l'hostal d'en Lari. L'informe diu que està tan malament que s'està morint. Es tracta de Miquel Canal, de Barcelona.

Aquest explica que anava amb Salvador Oliveras, Antoni Oliveras, Josep Tubau (jornaler vigatà), que eren els seus companys, i Pere Viñeta, el “veredero”. Van a casa d'un dels regidors perquè els ajudi i no el troben. Per aquest motiu van la masia de Martinencs, prop de Santa Anna de Mont-ral, on viu un altre regidor que en aquell moment és a l'enterrament d'un fill seu (s'ha verificat la mort del nadó d'un mes -un albat- però el curiós és que la mare no va assistir a la cerimònia, tal com va declarar; també un altre declarant parla de tres morts i la neteja de la roba i de la casa sembla indicar que es podria tractar d'una malaltia contagiosa).

Com s'ha dit, el regidor no hi era,

 

“(...) por cuyo motivo nos hemos quedado á esperarlo en la misma casa, y á poco rato alli entre las diez y once horas de la mañana en un montesito que está á tiro de piedra de la casa han comparecido cosa de veinte personas con las caras tisnadas, todos vestidos de mugeres, fuera tres ó quatro y el uno tocaba la trompa marina, y gritaba en altas voces que no saldriamos de alli vivos, que nos matarian á todos y haviendo tirado muchas piedradas dos veces (...)”

 

Salvador Oliveras i Josep Tubau varen marxar del lloc, mentre Antoni Oliveras i Miquel Canal entren a la casa de Martinencs per refugiar-se. Segons la seva declaració, la gent de la casa hauria intentat encobir-los, però amb tot, tres dels agressors hi varen entrar. Varen treure l'arrendador barceloní i el varen apedregar i estomacar a cops de bastó. Finalment el varen deixar escapar. Segons la seva declaració, tot i que anaven vestits de dona i no haver pogut reconèixer a ningú, li feia l'efecte que es tractava d'homes.

 

Un altre dels agredits, Antoni Oliveras, era un comerciant de Santa Coloma de Farners i també estava malferit. Segons ell, els fets havien tingut lloc mentre dinaven al mas Martinencs i les persones els havien cridat “(...) que eramos unos ladrones de mahiz y que no saldriamos de alli con vida (...)”. La relació amb la gent de la masia no sembla tan amistosa en aquest cas, perquè quan l'Antoni els vol deixar un sac amb les seves pertinences perquè els les guardin, unes dones s'hi resisteixen. Amb tot les convenç i es refugia a la cuina de la casa i després en una habitació, però una de les dones l'intenta convèncer perquè marxi. Finalment hi pugen dotze o tretze homes disfressats de dona i de les garrotades que li donen acaba perdent el sentit. Això fa que es pensin que és mort i el deixin estar. Ajudat pel veredero, marxa de la casa i es retroba amb Miquel Canal.

L'altre agredit, Salvador Oliveres, és un comerciant de Barcelona que manifesta que a fora varen marxar amb una pluja de pedres i bastonades llençades pels agressors. Quan una pedrada impacta a la seva cara li fan prometre tres vegades que mai més no tornarà a aquell lloc per cobrar el “tres y tercio”.

Tots tres homes es dirigeixen a la casa de la Cabreta i el veredero, Pere Viñeta, torna a Martinencs a buscar els dos agredits que li falten (Miquel Canal i Antoni Oliveras).

L'última notícia que en tenim és que, no havent-se reconegut ningú com a agressor, el fiscal es va trobar sense base per actuar contra cap persona. De manera que només va poder ordenar que es remetessin els autos a la superioritat.

 

Aquests fets són una quinzena o vint anys anteriors a la guerra de les Demoiselles franceses, que en algun cas es varen refugiar o varen mantenir relacions amb les valls pirinenques. Aquí també els revoltats anaven disfressats de dones i protestaven per canvis en la regulació de l'ús dels boscos. Més informació.

Podria ser que hi tinguessin alguna mena de relació?

 

El “Tres y tercio por ciento” és un impost nou que es posa en marxa a partir de 1805 i que una de les coses que pretén gravar són aquells productes que no estan subjectes al delme. Més informació:

http://www.raco.cat/index.php/Mayurqa/article/view/122781/170012

 

Va ser un impost molt contestat, que ha estat estudiat amb força detall en el cas del Prat de Llobregat per Jaume Codina.

 

Més informació sobre Gurb al 1802 a http://francescroma.net/web/Interrogatorio.pdf


 

 

El final del conflicte

Malauradament no es conserven els fons dels processos criminals de l’Audiència de Catalunya, fet que impedeix un estudi més aprofundit d’aquest tema. Sabem, això sí, que hi hagué un llarg conflicte en el mateix sentit al Prat de Llobregat i que també al camp de Tarragona es mostraren els descontentaments. Així el registre d’expedients emesos a la Reial Audiència de l’any 1807 fa referència a dues missives del corregidor de Tarragona. En la primera, del 7 de setembre, diu que el batlle de Vallmoll ha estat arrestat i que

 

“(...) se ha logrado se humillase y confesase su culpa mediante ajuste con el Representante del arrendatario [del Tres y Tercio] y conociendo que era bastante para escarmiento de los demás ha dispuesto la libertad del Bayle y que se tranquilizase la cosa”.

 

En la segona, que porta data del dos de setembre, el corregidor exposa que va dir a l’intendent que

 

“(...) en punto a lo acaecido en el lugar de Vallmoll acerca el cobro del 3 y Tercio y las provisiones que tomo con el Bayle y Decano, dando noticia también de un alboroto en el lugar de Riudoms en punto a exigir dicho derecho del tres y tercio”.[1]

 

 

Finalment, el 22 de novembre de 1808, el Conde de Floridablanca comunicava a la Junta Superior del Principat una reial ordre per la qual s'extingia aquest impost, en atenció a què aquesta contribució era "incomoda, gravosa, y de corto rendimiento" (Diario de Cervera, 25/03/1809 - P. 3).

De tota manera, la Junta de Govern ja havia pres aquesta decisió el 6 de juliol de 1808 (Diario de Cervera, 09/07/1808 - P. 4).

 

 


[1] ACA, Reial Audiència, Carlos IV, 19, sig. 1227, Expedientes emitidos a la Real Audiencia vistos en el Acuerdo. Año 1807.

 

El text del pasquí

M'havia descuidat de trancriure el text de les amenaces a què fa referència la primera part d'aquesta informació. Diu així:

Safeta una conposta sin conta los fadrins del terma de Gurp y alguns casats per fer cora [caure?] o matarta als del trente que non pot cada cap de viu. Puixos an posat ques astil nou per roba (?) la vianda anals pobras de (...)” segueix un espai en blanc “y que ningu de aquesta Parroquia no se atravesca de paga ab dines si no se li fara vora (?).
Be fa ha qui tots axirem ab armas y bastons.
Al balllla y als que los a con pañaran moriran de nostras mans.”

Com es veu, sembla que els fets estaven premeditat amb força antelació, com es veu en què sabien que la visita es produiria el dia 30, i que formava part d'una conxorxa més o menys tramada.

Es podria interpretar el dibuix del text com si fos una dona armada?  Si és així, és possible que fes més d'un mes que es preparava la rebuda dels arrendataris del nou impost?