El riu Gaià i la font de sant Magí

El naixement del riu Gaià s’explica perquè un dia un dels habitants d’aquesta regió tan seca va demanar a sant Magí que els donés aigua en abundància. Davant de la petició, el sant va llençar el seu bastó, el gaiato, el més lluny que va poder tot dient: allà on el meu bastó caurà, un riu hi naixerà (Amades, 1994).
Sant Magí era nascut a Tarragona i es va retirar a una cova de Brufaganya a fer penitència i vida eremítica. Un dia, la filla del governador va ser endimoniada i l’únic que la podia curar era sant Magí. El premi que aquest va rebre va ser ben original: la presó. Però el sant en sortí sense que ningú no li hagués obert les portes i se’n tornà a casa seva. Els soldats del governador el tornaren a prendre.
Quan el duien pel camí tots se’n mofaven dient-li que si era sant que fes rajar una font, perquè estaven assedegats. I l’home de déu així ho va fer, només donant tres cops a terra amb la punta del seu bastó. En va sorgir una font de tres raigs que encara avui dia raja, tot i que l’aigua no és gens bona. Per beure, volem dir, perquè d’ella se’n compten manta miracles i guariments.
Sant Magí va ser un sant a qui es recorria en cas de sequera i, com en altres indrets, per assolir que plogués els habitants dels rodals no havien de fer altra cosa que amenaçar de baixar el sant a la font i posar-lo dins de l’aigua.