Un llibre on es parla de petjades i altres coses

Després de més de dos anys de recerca sobre alguns elements religiosos i la seva relació amb el control meteorològic, acabo de publicar el treball Entre el folklore i la història.

L'obra, que se centra en el Bisbat de Vic dels segles XVII i XVIII, comença parlant de diferents rituals que eren utilitzats per aconseguir la pluja, o per aturar-la o per protegir-se de les pedregades. Més endavant es planteja la importància d'aquests fets, perquè el mal temps podia portar a crisis socials prou importants com les revoltes del pa de 1789 o la conversió en pobres de les capes socials més desafavorides.

Amb el pas del temps, però, la protecció dels sectors més febles va ser posada en qüestió, tot i que l'església va mantenir durant el període estudiat la seva defensa, per exemple, permetent el dret d'asil en alguns dels seus edificis.

De tota manera, el sorgiment d'una pagesia benestant, contraposada a la gran massa de jornalers i petits propietaris, va suposar canvis també molt importants. L'obra planteja que va ser aquest sector pagès qui va promocionar algunes figures sagrades, com sant Isidre o sant Antoni Abat.

En aquest context, alguns sants, com sant Miquel dels Sants o sant Ignasi de Loiola, varen ser utilitzats per protegir-se del mal temps.

En aquest treball, també s'examina com el "paisatge" català es va anar cristianitzant i se'n mostren exemples lligats als Sants Màrtirs vigatans i altres personatges. En aquest sentit, l'estudi de la toponímia històrica sembla ser prou concloent.  El darrer capítol està dedicat a parlar de les petjades de sants que hi ha en el Bisbat, on aporta documentació inèdita fins al moment (exceptuades les referències  que se n'havien donat en aquesta pàgina). 

El treball, publicat per Bubok Publising, es pot trobar en versió paper o en format digital a http://www.bubok.es/libro/detalles/18869/Entre-el-folklore-i-la-historia...

Si el llegiu, qualsevol comentari serà benvingut.

 

Comunicat de premsa

Nota de premsa

 

Francesc Roma publica un estudi sobre la relació entre cultura i temps atmosfèric al Bisbat de Vic del segle XVIII

 

 

Francesc Roma i Casanovas, doctor en geografia, nascut i resident a Sant Martí de Centelles, acaba de publicar una obra a la que ha dedicat tres anys de recerca. En ella s'estudien les interpretacions culturals que les persones del Bisbat de Vic dels segles XVII i XVIII feien sobre els fenòmens meteorològics excepcionals, com els episodis de sequera o les grans èpoques de pluges, i la gestió de les tempestes.

Al segle XVIII era força normal que quan una nuvolada negra s'acostava a algun poble, la gent es reunís a l'església, comencessin un seguit de rituals i el capellà comunís el temps. I quan feia temps que no plovia, algunes relíquies de sants, com sant Fortià a Torelló, o imatges com la de la marededéu de la Gleva eren dutes a algun riu o font i posades en remull fins que aconseguien la pluja desitjada. Els estaments eclesiàstics no ho veien massa bé, però havien hagut d'acceptar bona part de les demandes dels seus fidels, per les repercussions que el mal temps podia suposar.

Un episodi de mal temps donava lloc a què jornalers i alguns masovers acabessin havent d'anar a captar per sobreviure. Per això s'havien anat teixint tot un seguit d'institucions socials per assegurar que s'ajudaria a aquestes persones. A part de les olles de pobres o les caritats que es repartien en algunes esglésies, hi havia costums que asseguraven l'ajut dels més necessitats. A més a més, episodis de mal temps, com el cru hivern de 1788, es troben a la base d'alguns aixecaments populars urbans com el que va tenir lloc a Vic al 1789, les conseqüències del qual es varen arrossegar durant mesos fins que el bisbe de Vic i l'Ajuntament varen demanar clemència per als acusats a la Corona.

L'obra planteja la hipòtesi que durant els segles XVII i XVIII els canvis en l'estructura del camp català varen permetre una nova cristianització del paisatge, que es va manifestar en les noves advocacions com la dedicada a sant Isidre, sant Miquel dels Sants o sant Ignasi.

L'obra es pot aconseguir a la pàgina web de l'editorial Bubok (www.bubok.com) en paper o en format digital.

 

 

 

 

 

Més informació

 

Francesc Roma i Casanovas (Sant Martí de Centelles, 1963) és un historiador i geògraf català.

 

Va estudiar història contemporània i sociologia. A principis dels anys noranta va començar a investigar la història de l'excursionisme a Catalunya i després va seguir amb l'estudi de la muntanya des del punt de vista de la nova geografia cultural. En el transcurs d'aquesta recerca va doctorar-se en geografia, primer a la Universitat Autònoma de Barcelona i després a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. De les seves darreres publicacions cal destacar Salvador Llobet i Reverter: la geografia entre ciència i passió (2000); Els Pirineus maleïts. Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals (2000); Aproximació a la història de l'excursionisme terrassenc (2001); Llegendes de la natura (2002), El paradís indicible. La representació de Montserrat a l'edat moderna (2002), Del Paradís a la Nació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX (Cossetània, 2004), El Montseny. 50 itineraris a peu (Cossetània, 2004); Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades (Cossetània, 2006), Josep Milà. L'amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra (Cossetània, 2008) i Història social de l'excursionisme català. El franquisme (Cossetània, 2008).

Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Roma_i_Casanovas

 

 

Altres fonts d'informació

 

http://scg.iec.cat/Scg7/Scg71R/S71R0680.htm

http://www.bubok.com/libros/18869/Entre-el-folklore-i-la-historia-Temps-atmosferic-cultura-i-societat-als-seglesXVII-i-XVIII