La potada del mal esperit

Es troba en terme d'Olot, vora la gorja del mateix nom. Conta la tradició que dos fadrins, un de pobre i un altre de ric, pretenien una donzella, la qual es descantava pel segon perquè tenia diners. El pobre veinet-se desairat, demanà ajut al diable i aquest li prometé riqueses i la simpatia de la minyona si li lliurava l'ànima. El minyó s'hi avingué i en Banyeta li donà una cabassada d'or, però li obligà a signar un contracte amb sang d'una esgarrinxada que li féu fer. Ben aviat el fadrí es penedí del ma lpas que havia donat i se'n confessà. El sacerdot li aconsellà que es desdís del tracte, però el jove no sabia com desempallegar-se'n. Per tal d'ajudar-lo decidí anar amb ell a la cita que li havia donat el diable, al qual amonest-a severament, però aquest, reforçat per un estol dels seus, intent-a endurse'n el jove, que el capellà sostenia per un costat. De tant estirar-lo, el cos del pobre minyó se féu en dos bocins; però finalment, el maligne hagué de fugir. En fer-ho, pres de ràbia, deixà marcada damunt d'una pedra l'empremta del seu peu de boc. La gent vella de la vila d'Olot temien passar per aquest indret, sobretot a hora fosca, per por que no els sortís l'angel merlenc orat, desesperat perquè havia perdut aquella ànima que ja tenia per seva i no se'ls emportés a ells per rescabalar-se i no paraven de resar, amb els rosaris a les mans, per tal que la creueta fes fugir el Peus de boc si rondava per aqueslls verals. Contaven de més d'un que, sobretot en nits de tempesta, havia vist passar el seu bufarut empès i confós amb la ventada.

Joan Amades

Extret de http://www.festa.cat/?q=histories/veure/380