Toponímia del Purgatori

El 10 d'octubre de 1810, els metges Josep Pascual, Antoni Pasqual, Antoni Bertran, Josep Casas i Josep Ball signaven una resposta a una consulta dels consellers de la ciutat de Vic sobre com calia actuar davant una epidèmia “mui malgina i contagiosa” que es donava a la ciutat de Girona.

Els autors de l'informe varen demanar que es controlés la gent que sortia de Girona i que es blindés el corregiment de Vic, apostant en els camins vigies de nit i de dia per evitar l'entrada de gent estranya i així evitar el contagi. Una altra mesura -la que ara ens interessa- era la creació d'una “casa de observación” on s'havien de quedar per poc temps les persones que vinguessin de Girona i que poguessin haver estat contagiades. També es proposa que “(...) aÿa otra vecina en donde se recogiesen los más sospechosos, o enfermos”.

L'informe aconsella que la primera casa s'estableixi a la capella de Sant Sixt i la segona a la Talaia (1), “(...) previniendo que aÿa algunas tablas para camas de aquellos, alguna prevencion para alimento i que se les subministre del modo mas acomodado lo que convenga para la posible comodidad y asistencia”.

Podeu trobar una transcripció del document en l'article de Frederic Sena, “Dades per a una història de la sanitat a Vic”, publicat en la revista Ausa, 118-119, de 1987, disponible a http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/view/38479/38353

 

La pregunta, hores d'ara, és si aquest fet podria tenir algun tipus de relació amb l'aparició de tres noms de casa -Cel, Infern i Purgatori- que hem estudiat en un altre lloc. Podria ser que la Casanova de l'Armengol canviés el seu nom pel de Purgatori arran d'aquests fets? Recordem que la primera referència que en tenim es troba en el padró de 1875.

Si això fos així, es podria entendre que els topònims de l'Infern i del Cel, atribuïts a Puig-Oriol i Bellavista respectivament, apareguessin uns anys més tard (el primer ho fa al 1888 i el segon al 1904).

Aquestes preguntes només es poden intentar respondre tornant a l'arxiu, cosa que haurem de fer ben aviat.

 

1 - La Talaia correspon a la casa actualment coneguda com a Talaia del Xiprer, que en documents de principis de segle XX hem vist com a Talaia d'en Xifré.

 

 

 

Confirmació documental

L'acta de la sessió del 10 d'octubre de 1810 de l'Ajuntament de Vic confirma aquest acord, i esmenta la necessitat de fer una casa d’observació a Sant Sixt i que els sospitosos o malalts es recullin a la Talaia. Ramon Pou, el secretari, acaba dient “Y en consecuencia: ha acordado el Ayuntamiento que se ponga en execucion quanto proponen dichos medicos de que doy fe.”
O sigui que sembla que la Talaia sí que va ser utilitzada com a llatzaret.

D'altra banda, anys més tard hi ha documentació sobre el fet d'enviar persones sospitoses d'estar malaltes al "llatzaret", però en els documents que he vist no es diu on es troba. Caldrà seguir investigant.