La monòtona diversitat del paisatge

L'altre dia, tot pensajant, vaig arribar al punt en què em va semblar que perquè un paisatge ho sigui, ha de ser monòton i alhora divers.

Monòton perquè en un paisatge esperem trobar alguns elements repetits, coneguts: no val a posar-hi segons què.

Divers perquè, encara que es formi amb els mateixos elements, aquests han de donar un sentit nou. Si no, el paisatge desapareix.

Això ho vaig pensar mentre pujava a Roca Salvatge, un lloc que bé es mereix una visita.

Pensava en el Pirineu, on a certa alçada els elements que ens agraden es repeteixen constantment, però mai no sembla que em cansi. Hi ha el mateix tipus de vegetació, de relleu, d'animals, de construccions... però combinats de manera diferent que fan que em sembli una cosa diferent a cada vegada.

I potser no. Vés  a saber