Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Avui hem anat a l'ermita de Còdol Dret, a Roda de Ter, de la qual no puc dir més que el que ja va publicar Joan Arimany a la Devocioteca.

Arimany esmenta la llegenda recollida per Amades de la font de Sant Salvador, segons la qual aquest i sant Dalmau Moner tenien set i Salvador va tocar una penya amb el palmell de la mà i hi va brollar un raig d'aigua fresca i cristal·lina. Es tracta de la font de Sant Salvador que hi ha als afores de Santa Coloma de Farners.Vegeu-ne algunes dades més a http://www.francescroma.net/petjades/node/17. Sobre sant Salvador d'Horta, vegeu http://www.francescroma.net/petjades/sites/default/files/sant_salvador.jpg

La mateixa llegenda s'explica de Còdol Dret i avui un home que hem trobat ens l'ha confirmada: sant Salvador hauria tocat amb el seu bastó una roca i hi hauria fet un  forat d'on va rajar l'aigua. També ens ha explicat que la font de Sant Salvador que hi ha a l'entrada de l'antiga colònia és en realitat la font de Darrere el Portal (tot i que hi ha un rètol que la identifica com la font de Sant Salvador). La font de Sant Salvador estava en el terreny del que fou el Sangles Nou, una masia avui aterrada.

El nostre informant fa uns gestos amb les mans i els braços que indiquen que l'aigua sortia a raig, com a pressió, d'un forat no massa gran, fet que (interpretem) hauria permès pensar en una fuita d'aigua en un dipòsit foradat per alguna cosa punxeguda.

Malgrat tot, de moment no hem sabut trobar-la (la veritat és que no ens hi hem esforçat gens!), però no deixa de ser interessant, perquè, si les dades històriques que aporta Arimany són certes (i no tenim perquè dubtar-ne), aquesta llegenda hauria de ser força recent i vincular-se a la construcció de la capella (excepte que la història de la masia de Còdol Nou ens aportés alguna llum nova).De fet, els goigs de 1845 no situen la font enlloc concret.

La Vida i miracles de sant Salvador (publicada per Rafel Bosch al 1639)¹ parlen d’aquesta font i la situen a Horta de Sant Joan, on el sant va passar bona part de la seva vida. 
En el cos del llibre, concretament a la pàgina 56, es diu que, resant a la muntanya del convent, el sant crida un noi que porta un martell, al qual li diu què ha de fer per fer rajar una font,

“(...) luego salió agua de aquella peña, y hasta oy continua de salir agua della, y los enfermos con la devocion devida beven della, y Dios les da salud de sus enfermedades”.¹

El cas és que, al final del llibre, Bosch inclou un “Sumario de la vida y santidad del Beato Salvador” en què recull un altre origen per a aquesta font:

“Haziendo el señal de la Cruz, encima una peña grandissima, hizo salir un grande arroyo de agua, que en estos tiempos està manando, y beviendo della muchos enfermos curan de sus enfermedades”.

Com es veu, hi ha discrepàncies importants entre les dues cites, sobretot pel que fa a la manera com s’aconsegueix que la font ragi. Mentre per un costat hi intervé un martell, en l’altre n’hi ha prou amb el senyal de la creu.
Per entendre aquesta dualitat d’informacions, caldria recordar que Rafael Bosch havia tret part de la seva informació del procés que s’havia fet en contra del beat i que l’havia conduït davant del Sant Ofici l’any 1560. D’aquesta manera, la primera cita podria beure directament d’aquesta font, mentre la segona sorgiria d’una llegenda popular. De fet, el recurs als rumors per escriure la vida del sant no són estranys, perquè, sense anar més lluny, Bosch recorre a allò que “cuentase por tradicion antigua” per explicar els primers anys del futur sant.

Nota:

1 - Bosch, Rafael: Vida y milagros del beato Salvador de Horta del glorioso P.S. Francisco recopilada de sus processos y de otros autores por el P. Rafael Bosch... Barcelona, 1639.