Despossessió i paisatge

Avui he tornat al Saní. La meva idea era pujar fins a la carena i baixar cap a l’avenc que vàrem trobar a la Vinya Boja. Però només arribar a la casa he trobat que hi havia un camí nou. De fet, es tracta del camí que havia seguit abans i que ressegueix la vall a mitja alçada.
Amb el temps que ha passat, algú l’ha estassat i, a més a més, s’hi ha fet una mena d’autopista. Feia molta calor, i el recorregut ha estat llarg.
A mig camí, he pogut veure la casa del Pujol, que està en reconstrucció (hauria de parlar del complicte pel dret de pas), i una gran estassada al voltant de les runes de Ferreres. De fet, per sobre de les runes. El mateix ha passat al voltant de la Codina.
Aquests dos fets m’han fet arribar a la següent reflexió. Abans de ser artigats, aquests espais per a mi es presentaven com naturals. Ara, lliures de vegetació, em fa la impressió que són espais agredits. És curiós, perquè com a científic tinc clar que és el millor que pot passar a aquests indrets, sobretot des del punt de vista de la previsió d’incendis i de la biodiversitat.
Però m’he sentit agredit. I m’he demanat per què em sentia així.
M’ha fet la impressió que la causa estava en el fet que l’espai salvatge podia ser vist com un espai sense apropiació, un lloc obert a tothom. En canvi, l’espai artigat implica una apropiació encara que només sigui de facto del terreny.
Així que he formulat la següent hipòtesi: potser no m’agrada aquell espai, perquè (inconscientment) sento que no em pertany o que ha deixat de pertànyer-me.
He pensat que seria un bon objecte d’estudi. Que es podria dur gent de passeig i anar comentant aquestes coses, però no sé si algú ho entendrà i, encara menys, ho finançarà.
9 de juny de 2006