Anàlisi dels rodals del Saní

Avui he anat del Brull al collet de Cerdanya, passant pel molí de dalt. He pujant seguint una carena per on havien esmatassat el límit i hi havien posat cartells d’acotat de caça. Es tracta d’un alzinar carbonejat, però en arribar a dalt he trobat el que em sembla que era una artiga. Es veu pel canvi en la vegetació. De la pista cap avall hi ha:

 

 

Una zona de bosc alt i tancat amb:   

            faig                 pi roig             arç

            Roure              bardisses         ginebre
            Alzina             ginestes           trèmols
            Gavarrera        bruc

Una segona zona, per sota, de matolls (bosc baix) i tancat, que suposo que és l’antiga artiga, amb

 
Bardisses                    gavarreres       brucs
Ginestes
 
 

Una tercera zona, a sota de tot, de nou amb bosc alt i molt tancat, amb:

 
Trèmols                      alzines             roures
Brucs                          ginestes           bardisses
Pi roig
 

A baix de tot, hi ha una zona de bosc molt alt, molt més net, amb restes de possibles antics murs amb:

 
Trèmols           alzines                         roures, tots ells molt grans.

Aquesta zona s’acompanya de molt bruc mort i algunes bardisses, tot i que menys

 

            La impressió que m’ha fet és que es tracta d’un antiga artiga que ha estat reforestada o està en camí de ser-ho. La segona part, té el terra, quan es pot veure lliure de pedres i és molt pla. De fet, es tracta d’un bruguerar molt espès. El mapa indica un topònim els trèmols en aquest lloc, però no on es troben, sinó on l’alzinar és més espès i on les alzines són els arbres dominants. Tot aquest lloc es veu que va ser carbonejat i fins i a la part de dalt, a la quarta zona, els grans arbres i els murs antics podrien deixar pensar en un amorriador i també en un antic camp. Totes dues coses em semblen força clares.

            Després he baixat cap a la riera del Pujol, per un camí que pujava directament de sota la Morera. A sota la Castanyera, just a tocar del riu, he trobat un gran plàtano i un freixe gegantí.

            Tota aquesta zona és plena de camins i corriols, segurament de carboneig, però també per anar a les artigues. Per cert, que la carena que he seguit queda entre la riera del Pujol i el sot dels Horts (un afluent seu). El fet que es digui dels Horts em fa pensar en què realment allà dalt hi havia una artiga.

            Segons Masclans (1999; 219), el trèmol “A l’Europa mitjana sol envair ràpidament les clarianes que s’originen en el bosc de fullatge caduc i hi sol predominar en les fases inicials de regeneració de la vegetació forestal”.