Ditada del dimoni a Taüll

A Taüll es deia que en certa ocasió el dimoni havia fet un salt gegantí i havia deixat marcada l’empremta de la seva mà a la Ribera i la del seu peu a Pedrenys, a banda i banda de la vall per on discorre el riu de Sant Martí (Obiols, 1992). Aquestes marques, segons la gent del poble, avui dia han desaparegut a conseqüència d’una riada.

Al poble de Taüll, a la Ribagorça, segons es diu, els dimonis, al principi dels temps, es dividien en dos bàndols: els partidaris del bé i els partidaris del mal. Partides peres, un dels bons arribà a aquest poblet de la Ribagorça i s’hi establí. Vivia senzillament, com un pagès més, fins que un dia un esllavissament de la muntanya de Sarrado (al nord del poble) el va enganxar pel mig.
La gent fugia espaordida, però el dimoni es posà al davant del roc i el va desviar d’un cop de mà cap al barranc de les Costes. Quan li volgueren agrair la gesta, ningú no fou capaç de trobar el dimoni enlloc de l’olla. Uns diuen que els va abandonar; altres que havia mort de la pedrada. El cas és que no se l’ha vist mai més, només en restà com a record la pedra sobre la qual havia quedat gravada la seva sarpa (Obiols, 1992).
Segons la gent del poble, aquesta pedra ha desaparegut recentment en una crescuda del riu. Per tant, no la podem anar a visitar.