La Roca del Diable d’Aspa

Segons la llegenda, al poble d’Aspa, a les Garrigues, hi ha una pedra marcada amb la mà del diable. El diable, per guanyar ànimes condemnades, va provocar un període de temps en què se succeïren ventades, sequeres, nevades, pestes i finalment una gran tempesta d’aigua i llamps. Suposem que l’objectiu, com en altres llocs, era fer renegar els habitants del poble, però no ho va aconseguir. L’únic que va passar va ser que, trobant-se el diable a la vora del riu Set, el va atrapar la tempesta en el moment que un llamp feia desprendre’s la pedra. Per tal que no li caigués al damunt, la va haver de deturar amb la mà. Per això, des d’aquell dia, els seus dits hi restaren gravats (Bellmunt, 1987).

A Aspa sembla que això de les pedres llegendàries que es despenyen per culpa del mal temps els va agradar, perquè també s’explica la història de la Roca dels Set Minyons que, segons Joan Bellmunt (1987) rebria aquest nom a causa de què hi ha set minyons enterrats a sota. Segons la nostra recerca sobre el terreny, es tracta d’uns joves que s’hi varen refugiar d’una tempesta fins que la roca va cedir i els va sepultar a tots plegats.
Prop d’allà, al Cogul, Joan Bellmunt ha descrit la Roca de l’Estamenya, que deriva de l’estam, la llana un cop pentinada, pel fet que un traginer d’estam va morir-hi despenyat. Encara per Sant Joan s’hi senten els crits del traginer, crits que se sentiran mentre al món hi hagi lladres (Bellmunt, 1987).
La pedra i els crits, doncs, ensenyen una moral, moral que també és present en una altra pedra del veí poble del Cogul. Segons aquesta llegenda, la pedra diria: “el que m’aixecarà, diner en trobarà, i ara que estic tombada, n’estic molt descansada”. Per si algú s’atrevia a aixecar-la, la llegenda ja deia que s’hi podria llegir: “l’esforç més gran de l’home estarà fet per la cobejança, car si no el mogués l’ànim de posseir no hagués fet l’esforç d’aixecar-me, torna’m a posar tombada que el vostre egoisme em deixa marejada” (Bellmunt, 1987).

 

 

Localització

Itinerari: Per arribar a la Roca del Diable d’Aspa en tindríeu prou amb el mapa que més avall us recomanem, però en tot cas us donarem unes petites indicacions.
D’Aspa agafeu la carretera LV-7021 en direcció al Cogul. En el quilòmetre 10’1 en surt una pista a l’esquerra que baixa al riu Set (a més del punt quilomètric, el lloc es reconeix perquè a la carretera se li ajunta, per la dreta, una línia d’alta tensió). Aquesta pista us duu a una presa que reté l’aigua del riu i després en travessa el llit ja sec.
A poc menys de dos-cents metres de la presa, la pista s’allunya del riu. Hi ha una plantació d’oliveres molt petites i una altra pista que baixa al riu i el travessa. Deixeu el cotxe aquí i agafeu aquesta nova pista. Un cop travessat el riu us trobareu en una explanada enmig d’un oliverar. Seguiu el curs del riu avall, deixant-lo a la vostra dreta, passant per la vora de l’oliverar i al costat del canyissar.
A uns dos-cents metres trobareu un gran bloc despès del cingle i, al seu darrera, un camí que s’enfila cap a unes roques. La Roca del diable és la pedra de dalt, la més gran i de formes més quadrades, a uns tres-cents metres del cotxe. La reconeixereu perquè el camí hi passa per sota i fa com una petita bauma. La ditada del dimoni és a la seva cara sud, tot i que no és massa visible.

Horari: mitja hora.
Dificultat: cap.
Cartografia: Institut Cartogràfic de Catalunya, mapa Les Garrigues. 1: 50.000.
Època recomanable: tot l’any.
Observacions: eviteu trepitjar els camps innecessàriament.