El Peu de Crist de Guissona

L'any 1623, Pere Alsina, un frare franciscà natural de Guissona, torna a aquesta vila després de passar quatre anys a Jerusalem. Amb ell arriben diverses relíquies,
“(...) entre les quals aportà la forma y planta del peu de Cristo quan sem pujá lo dia de la Senció lo Sel i la qual deixá emprentada a la montanya del monte Oliveti (...)", "(...) una forma i pitjada del peu de Cristo, la cual dona asi a Nostra Senyora del Claustra de Guissona (...)”.
Aquesta sagrada forma era treta en processó el dia de l'Ascenció i es donava a adorar als fidels.
Un document de 1773 estableix la “forma de rogatives” per demanar la pluja a Guissona i explica que després de treure el Sant Crist en processó i tornar-lo a l’alta major, el segon dia s'anava a la capella de Nostra Senyora del Claustre on es posava sobre l’altar la relíquia del Peu de Crist i la de sant Desideri. Es deixaven una a cada banda del Sant Crist
També es treia en processó la Mare de Déu del Claustre.

(extret de Camps Cava, Eduard; Santaeulària Pujol, Joan, 1982, Guissona. Barcelona, Grafos, SA.)