Petjada de Sant Marc

Segons va publicar C. A. Torras en la seva guia del Berguedà de 1905, sant Marc va travessar d'una camada des de la serra de la seva ermita (Sant Marc de Brocà) fins a Falgars posant un peu a Santa Cecília. Aquí hi va quedar la marca del seu peu.

Diu Torras: "No fa pas molt temps se mostrava encara una pedra ont hi havia marcada una petjada de mig pam de profunditat, la qual se atribuïa al peu de dit sant"

És de suposar que Torras va trobar aquesta tradició en les seves caminades, però també podria ser que en tingués coneixement gràcies a un article de Viceç Plantada, un excursionista de Mollet del Vallès, que va publicar una excursió que va fer al 1887.

Segons Plantada, "S' conta que un dia Sant March s' trobava á la capella de Santa Cecilia de riu Tort: li debia convenir ésser prompte á la seva capella, donchs, que, ab una gambada va pujar als Castellassos, que encara la roca guarda lo clot." (extret de les obres completes de Vicenç Plantada, vol 2, p. 114, editades per Ferran Pérez i el Centre d'Estudis Molletans, 1998).

Romeria a Brocà

Antigament, la vigília de Sant Marc s’encenien dinou focs al cim de la muntanya, els quals representaven les cases habitades del terme. Aquests focs es col•locaven en línia recta perquè es veiessin bé des de baix. També se’n feia un a cada banda de la capella, que eren els de les priores. Cada any, tres cases s’encarregaven de preparar els focs; la casa Castell, que és la que hi ha més a prop de la capella, era l’encarregada d’encendre’ls, el vespre de la vigília. Quan s’encenien els focs de dalt, cada família n’encenia un davant de casa seva. Dues altres famílies , per torn, recollien el blat necessari per fer els pans, que serien beneïts el dia del sant. Abans de l’última guerra civil s’encarregava de pujar els pans l’home més pobre del poble, al qual donaven un pa de tres quilos pel treball.

El dia de Sant Marc, tot el poble sortia a Brocà de bon matí i emprenia la llarga costa fins al cim on hi ha la capella. Arribats a dalt, tots assistien a la missa i cantaven els goigs en honor del sant; una vegada fora l’església, des del pedró, el prevere beneïa el terme vers els quatre punts cardinals, i els responsables de la festa repartien un pa a cada assistent. Aleshores la gent s’asseia al redós de la capella i dinaven de la minestra que cadascú es portava. En acabat, per arrodonir-ho, passaven l’estona fent jocs fins a l’hora del rosari, que es resava immediatament abans de baixar cap al poble, on s’organitzava el ball. Era una festa més grossa que la mateixa festa major.
Avui, la tradició de beneir el pa, es fa a l’església de Brocà, on acuden gent de Guardiola i de Bagà.

 

Extret de http://www.webgipal.net/guardiolabergueda/ajuntament/linkats2.asp?Id=623...