La ditada de sant Martí de Gessa

Segons la llegenda, un dia -possiblement al segle XVII- un pastor va veure una cosa que no acabava de reconèixer. A mida que s’hi acostava pogué sentir una veu que li deia: jo sóc sant Martí i vull que vagis al poble i que diguis als teus veïns que pugin fins aquí i que m’hi facin una capella. El pastor, però ningú no el cregué.
Va tornar a pujar a la muntanya a veure si el sant encara hi era. El sant va posar la mà sobre una pedra on encara avui dia es poden veure les marques dels seus dits. Algunes persones diuen que també va marcar-los a la cara del pastor per còlera, però altres diuen que va ser perquè la gent del poble conegués que era veritat el que els deia.
A la segona vegada el varen creure i varen decidir construir-li l’ermita. Hi ha qui diu que la ditada del sant, en moments especials, raja sang (Colobrans & Saumoy, 1983).
L’ermita va ser construïda davant d’una sorgència fòssil (una cova per on antigament sortia aigua) i sabem que uns petits altars votius, segurament d’època precristiana, hi varen ser trobats al segle XIX.
A la Vall d’Aran i en altres indrets pirinencs, fins no fa massa segles, era costum de rendir una mena de culte religiós a les pedres, rius, llacs i altres elements naturals. En aquest sentit, els habitants del lloc duien ofrenes a aquelles aigües o pedres esperant que aquesta actitud els portés sort o que tinguessin un clima més propens.
Un text de finals del segle XVIII, deixa veure com la preocupació de les classes instruïdes i especialment de l’Església era la cova, i no la pedra amb la ditada de sant Martí. Aquest text forma part d’una de les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, i una còpia microfilmada es pot consultar a l’Arxiu Nacional de Catalunya:

“Se halla en lo mas escabros del monte Corylla propio de este pugar una muy devota capilla bajo la advioccion de Sn. Martin obispo, y confessor, cuia imagen se cre en el pueblo y lugares circunvecinos, milagrosamente hallada por un pastor de ganado vacuno á quien apareció, y habló esta Santa Imagen, para que diera aviso al lugar de su aparicion; lo que executó protamente el pastor y no escuchandole los vecinos del pueblo, bolviose muy descontento y mandandolo (?) de rodillas, á otra imagen, lo mandó bolver al lugar, imprimiendole primero los dedos de su mano derecha, en el semblante, á fin de que fuera crehido, y obedecido en su embajada; como en efecto se convocó luego al pueblo en procession, y le edificó despues la capilla, que esta santa imagen mandava junto á una cueva redondiza de piedra, que esta detrás del retablo, a su lado derecho; por la que salio la misma imagen, y que parece artificialmente labrada; para desde alli protegerle y ampararlos contra las furias del aquilon, que hasta entonces havia frequentemente experimentado con truenos, rayos, granizo, y avenidas formidables de aguas que le havian inundado, y tenian puesto en condonacion como todo por extenso consta de los gozos antiquissimos que se canta nen alabanza del santo representado por aquella devota imagen; por cuia intercesion ha obrado D. N. S. Muchas maravillas y prodigios á favor de su pueblo, y vecinos (...)”